Resultats de la cerca

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia

Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir…

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals 1792 Secundà Francesc Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament 1793 de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió compiladora del dret…

Germà del metge Ramon Coll i Pujol Fou catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona 1883 i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1888-89 Milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1896, senador 1899-1904 i alcalde de Barcelona en cinc ocasions, els anys 1884, 1890, 1897, 1900 i 1909 durant la Setmana Tràgica Partidari del proteccionisme industrial, presidí la Junta d’Obres del Port de Barcelona i la Societat Econòmica d’Amics del País i impulsà l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Formà part de la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissió executiva que organitzà la Conferència Nacional Catalana 1922, d’on sorgí Acció Catalana, partit en el qual milità Fou conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya 26 de setembre de 1936 El 1939 s’exilià a França tornà a Barcelona el 1945 Collaborà a La Publicitat i a Revista de Catalunya

És autor d' Essai sur l’ancienne organisation municipale de Perpignan 1859 i d’estudis històrics sobre Tolosa 1874, 1887

Llicenciat en dret a València 1868, s’establí a Madrid Collaborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris Menà una campanya en pro de la restauració borbònica a l’adveniment d’Alfons XII, Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”