Resultats de la cerca

Promogué la reconstitució espiritual dels retornats de l’exili de Babilònia Hom l’ha fet també funcionari persa encarregat dels afers jueus i gran coneixedor de la religió de Moisès El seu zel per la llei mosaica féu que li fos atribuïda, incorrectament, la redacció de l’anomenat document sacerdotal del Pentateuc i àdhuc de tot el conjunt d’aquesta obra

La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984

Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes

Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis

Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu

El grup propietari del Financial Times n'adquirí la meitat de les accions el 1928 És publicada setmanalment i té una difusió d’uns 830 000 exemplars 2002, els quals es distribueixen arreu del món Des del 1997 publica una edició electrònica Forma part de The Economist Group, dedicat a l’anàlisi de negocis i d’afers internacionals, amb presència en 21 països

Per tal d’estimular la recuperació econòmica d’Alemanya amb l’objecte que pogués satisfer les reparacions, el pla proposava l’esglaonament de pagaments durant cinc anys, l’estabilització de la moneda i l’equilibri pressupostari, la concessió d’un emprèstit exterior a Alemanya, l’establiment d’un control internacional dels afers financers alemanys i la determinació de l’apropiació de certes rendes

Comte de Stadion Actuà com a ambaixador a Suècia 1787, Londres 1790-93, Berlín 1801 i Rússia 1803 i 1813 Ministre d’afers estrangers 1806-09, davant l’actitud espanyola enfront de Napoleó 1808 i en connivència amb l’arxiduc Carles declarà la guerra a França 1809 Després de la derrota de Wagram i de la pau de Schönbrunn fou substituït per Metternich