Resultats de la cerca

De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910…

És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV

S'obté de fonts riques en midó blat de moro, patates, sucres canya de sucre, remolatxa o cellulosa fusta, residus agrícoles, entre d’altres Els principals productors són els EUA i el Brasil amb prop d’un terç de la producció mundial cadascun, la Xina, l’Índia, França i Alemanya La fabricació de bioetanol genera un gran debat social, perquè exigeix grans extensions de monocultius, a més de produir CO 2 durant la combustió

És un massís anticlinal de 160 km de longitud per 35 d’amplada, situat entre la vall del Līṭānī, a l’W, i la depressió sinclinal d’Al-Biqā’, a l’E, constituït per calcàries La màxima alçada és el Qurnat al-Sawdā’ 3 083 m La població ha restat molt reduïda, a causa de la immigració cap a les terres baixes Hi predominen les activitats agrícoles oliveres, vinya, fruita i ramaderes ovelles i cabres

Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles

Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Lluís Jover i Nunell i Josep Cirera i Voltà Aconseguí un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrícoles en combatre, més durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu A les eleccions a diputats a corts de la República del febrer de 1936 formà part de la coalició del Front Català d’Ordre No obtingué cap escó

Port fluvial en el Iang-Tsé, en la seva confluència al llac de Poiang, exporta productes agrícoles com gra, cotó, rami, te i d’altres Té dipòsits de coure a les muntanyes de l’oest La industrialització és recent i comprèn indústria tèxtil cotonera, tallers de construcció de maquinària i motors, plantes d’extracció d’olis i molins arrossers En construcció hi ha centrals hidroelèctriques a les muntanyes de Lu Shan i al Xiu Shui