Resultats de la cerca
Es mostren 97332 resultats
Al-Ḥasaka
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa
de Síria.
La capital és Al-Ḥasaka 306 535 h est 1994
Al-Minūfīya
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa
d’Egipte.
La capital és Šibīn al-Kawn 158 000 h est 1992
Al-Dāḫila
Oasi
Oasi del nord d’Egipte, a l’oest del Nil.
La ciutat més important és Al-Hāriǧa, també a l’oest
Al-Dahnā’
Desert d’Aràbia, que voreja els altiplans de la part central del territori.
Separa la regió central de Naǧd de la d’Al-Ḥasā, a la costa
Al-Sulaymānīya
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa de l’Iraq.
Juntament amb els muḥāfaẓat d’Arbela i Dahūk constitueix la regió autònoma del Kurdistan La capital és Al-Sulaymānīya 725000 h est 2011
Al-Hufūf
Ciutat
Ciutat de l’Aràbia Saudita, a pocs quilòmetres del golf Pèrsic, dins l’oasi de Hufūf.
Hi ha abundants deus d’aigua calenta i freda, procedents d’una extensa capa freàtica És un important mercat de cavalls àrabs Al voltant hi ha jaciments de petroli importants
al-Wāqidī
Historiografia
Historiador àrab, un dels més antics del món musulmà.
És notable la seva tasca com a biògraf del Profeta i dels seus primers companys És autor també d’una relació de les primeres campanyes d’expansió de l’islam Kitāb al-ma×gāzī
Al-Kufra
Divisió administrativa
Regió del S de la Cirenaica, que constitueix un baladiyyā
de Líbia.
La capital és Al-Kufra Altiplà amb molts oasis Et-Tag fou seu principal dels senussis fins el 1931, que amb tot el territori passà a Itàlia, fins a la Segona Guerra Mundial No fou, però, intensament explorat fins el 1957, a la recerca de petroli i gas natural
al Šanfarà
Literatura
Poeta àrab preislàmic.
Menà una vida errant i fora de la llei, per la qual cosa es convertí en heroi de la literatura clàssica d’aventures Sovint ha estat considerat autor d’una de les mu'allaqa que decoren els murs de la Ka'aba Hom li atribueix també el poema Lāmmiyyat al-'Arab , bé que sembla datar del segle X
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn