Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
Antonio Álvarez
Història
Virrei de Nàpols (1672-75).
Durant el seu virregnat, amb la collaboració del virrei de Sicília, comte de Baiona, combaté la revolta popular de Messina, aixecada contra la pressió fiscal hispànica i contra la seva desavantatjosa reglamentació de l’exportació del blat La ciutat demanà la protecció francesa, i França hi envià l’almirall duc de Vivonne 1674 Poc temps després, Álvarez, acusat des de Madrid de prolongar la lluita innecessàriament i d’enriquir-se amb les despeses de la guerra, era substituït en el seu càrrec pel marquès de Los Vélez Posseïa el títol de marquès d’Astorga
Nit de Sant Bartomeu
Història
Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy
).
Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots
ducat de Maqueda
Història
Títol concedit a Castella, el 1530, al ric home Diego de Cárdenas y Enríquez (mort el 1542), senyor de Maqueda, fill i hereu de Gutierre de Cárdenas.
En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón
Gozzo
Illa
Illa de la Mediterrània, al nord-oest de l’illa de Malta.
Produeix fruita i productes d’horta Hom hi practica la pesca El nucli principal és Rabat Fou conquerida el 1283, juntament amb l’illa de Malta, per l’almirall Roger de Lloria, i fou incorporada a les possessions catalanes de la Mediterrània, per tal d’impedir que servís de base als Anjou per a reconquerir Sicília Passà, juntament amb l’arxipèlag maltès, a ésser domini de l’orde de Malta, per donació de l’emperador Carles V 1522 Sofrí un saqueig turc l’any 1551 La seva història posterior és la mateixa de l’illa de Malta
Gabriel de Texerana
Música
Poeta i compositor castellà.
Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’Gabriel el…
Castell de Bertí (Sant Quirze Safaja)
Art romànic
Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna
Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses
Filosofia
Humanista castellà.
Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…
Lluís de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640
Pere Maça i de Liçana
Història
Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge (Pere IV).
Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó
Primer Congrés Catalanista
Assemblea celebrada a Barcelona el 1880 per a fixar l’ideari catalanista.
Hi participaren elements molt diversos polítics del “Diari Català”, castelaristes de “La Publicidad”, elements de la “Gaceta de Cataluña”, apolítics de “La Renaixença”, literats de “Lo Gai Saber”, amb un total d’uns 1 200 congressistes Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del “Diari Català”, davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de “La Renaixença”, que es retiraren del congrés Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissió defensora del dret català, el de crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i el de fundar una entitat, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina