Resultats de la cerca

Exercí de notari i de secretari reial, i fou secretari de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Fou el primer president del Collegi de Notaris de les Balears 1867-85 Deixà més d’un centenar de protocols 1841-92, fonamentals per a l’estudi de Mallorca a la segona meitat del s XIX Entre la seva bibliografia cal destacar Cereales 1851, Reyes de Mallorca 1852, Observaciones sobre la reforma del notariado 1853 i 1859 i La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación 1881

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

Fill del general liberal Jaume Carbó Estudià medicina a Madrid S'establí a Mataró, on fundà i presidí l’Ateneu Obrer Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Barcelona 1864 Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts 1866, l’Institut Mèdic 1867, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1872, l’Acadèmia Medicofarmacèutica 1877 i l’Ateneu Barcelonès 1878 i 1887 Publicà diverses monografies sobre temes mèdics i un Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero 1889

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació

De vigorosa personalitat, fou donada a conèixer per Ingmar Bergman el 1952 en el film Sommaren med Monika ‘Estiu amb Mònica’ Amb Bergman ha treballat a l’escena i al plateau són especialment notables les seves interpretacions a Gycklarnas afton ‘Nit de circ’, 1953 i Sqåzsom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1960 Altres films són For vänskags skull ‘Què no farem pels nostres amics’, 1965 d’H Abramson, Flickorna ‘Les noies’, 1968 de M Zetterling i La sabina 1979 de JL Borau

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit…

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, presideixen al palau de la Generalitat la inauguració de l’Any Martí i Pol, una iniciativa nascuda d’amics i seguidors del poeta i assumida per les diferents institucions públiques catalanes per a commemorar el seu 70è aniversari L’Any Martí i Pol se celebrarà amb diversos actes, colloquis i edicions de llibres sobre el poeta, i una exposició que s’inaugurarà a Girona el 19 de març i que posteriorment viatjarà per diverses ciutats catalanes

Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos