Resultats de la cerca

Feu els seus estudis al Gonville College i al Caius College, a Cambridge, i estudià piano amb Arthur Schnabel a Berlín Com a intèrpret, feu alguns concerts, però consagrà la major part de la seva activitat a la crítica musical Treballà en diverses revistes com a crític i el 1949 fundà The Score L’any 1959 fou nomenat director artístic de música de la BBC, càrrec que exercí fins el 1973 i des del qual aportà una nova vitalitat a la vida musical de Londres a més, fou el responsable de la introducció de molts artistes forans en la vida musical d’aquesta ciutat, com fou el cas de…

Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el…

Actor uniforme però eficaç, habitualment interpretà el que hom podria anomenar “herois positius” Intervingué a Days of Glory 1944, The Keys of the Kingdom 1944, Duel in the Sun 1947, Gentleman's Agreement 1947, The Great Sinner 1949, The Man in the Gray Flannel Suit i Moby Dick 1956, Designing Woman 1957, The Guns of Navarone 1960, Mirage 1965, Arabesque 1966, I Walk the Line 1970, The Omen 1976, Mac Arthur 1977, The Boys from Brazil 1978, The Sea Wolves 1980, Silent Voice 1988, Old Gringo 1989 i Cape Fear 1991, entre d’altres El 1962 li fou concedit l’Oscar per To Kill a…

Ha estudiat filologia catalana i anglesa i ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona Fou cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze i president de l’Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana La seva obra poètica comprèn Exili forçós al Walhalla 1976, premi Joan Salvat-Papasseit 1975, Lerwick 1981 i March/Arthur 1985,  Tractat d’Ofiologia 1995 i Naips nous 2007 La seva obra lírica és decididament experimental, irònica, vitalista i inconformista Fruit dels seus estudis sobre el poema anglès del…

Es formà a la Juilliard School of Music de Nova York i al Conservatori de Música de Madrid Més tard estudià a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’any 1952 fou designat director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia, a La Paz, i l’any següent s’establí a Los Angeles Califòrnia Escriví obres per a orquestra, com Don Álvaro i Preludio Sinfónico , per a trio de vent Suite andina i per a conjunt de violoncels Estampas y Estampillas , i música per al cinema A California es fa membre del departament de música dels estudis Walt Disney, orquestra moltes de les…

Es doctorà en musicologia a la Universitat de Princeton 1967 i fou deixeble d’Oliver Strunk, Arthur Mendel i Lewis Lockwood Fou professor a la Universitat de Syracuse 1966-68, a la de Cornell i a la de Chicago des del 1999 Editor del "Journal of the American Musicological Society" 1972-74, ha exercit diferents càrrecs a la Universitat de Cornell i al College of Arts and Sciences És l’editor del New Harvard Dictionary of Music 1986, Harvard Biographical Dictionary of Music i Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians 1999 La seva recerca s’ha centrat en la música de l’Edat…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le pauvre matelot…

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…

Fou un dels assistents a l’acte de fundació del Futbol Club Barcelona, el 29 de novembre de 1899 Uns quants dies després, participà en el debut de l’equip contra membres de la colònia anglesa a l’antic velòdrom de la Bonanova Fins el 1903 jugà 31 partits, en què alternà com a davanter i migcampista Fou també el primer tresorer de l’entitat i el seu segon president, entre el 24 d’abril de 1901 i el 5 de setembre de 1902 Un any després tornà a formar part de la junta directiva d’Arthur Witty, com a vocal i, posteriorment, vicepresident Durant el seu mandat l’equip guanyà la Copa…