Resultats de la cerca

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Estudià a l’Atlanta College of Art i a l’Escola de Disseny de Rhode Island Actualment viu a Nova York, on exerceix la docència al Master of Fine Arts de la Universitat de Columbia Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Modern de San Francisco i al Museu Guggenheim i al Museu Whitney d’Art Americà de Nova York El 1997 rebé el premi John D i Catherine T de la Fundació McArthur i representà els EUA a la Biennal de São Paulo, al Brasil

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Tel-Aviv i Jerusalem i continuà la seva formació a Florència i a París Les seves obres de caràcter escultòric sobresurten per la capacitat d’integració en l’emplaçament, i sovint esdevenen art natura land art,  obres de caràcter monumental i que funcionen com a llocs de memòria És autor d’intervencions permanents com Plaça Blanca 1977-88, a Tel-Aviv el Camí dels Drets Humans 1989-93, a Nuremberg  Passatges Homenatge a Walter Benjamín 1990-94, a Portbou Plaça de poble 1994-95, a la riba del llac de Zuric, Suïssa  Plaça de la Tolerància Homenatge a Yitzhak…

Treballà la pintura, l’escultura i la illustració Els seus treballs més reconeguts són els seus llibres, que foren editats en diferents països Rebé premis com The Golden Apple de la Biennal d’illustradors a Bratislava 1983, Gran Premi de Catalunya 1988, Premi alemany de literatura infantil 1991, Premi Hans Christian Andersen – IBBY 1992 i el Premi Illustrad’Or de l’Associació Professional d’Illustradors de Catalunya 2006 Publicà, entre d’altres, El petit rei de les flors 1991, Paper Paradís 1992, Teatre de mitjanit 1993 i Fins a l’infinit 2007

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses…

Formada a les acadèmies d’art de Gdańsk i Varsòvia 1949-54, després d’un període inicial durant el qual practicà indistintament pintura i escultura, acabà per concentrar-se en l’art del teixit, del qual esdevingué capdavantera per les innovacions que aportà Emprant els materials tradicionals, investigà noves tècniques i procediments d’aplicació que donaren volum a les seves creacions, convertint-les de fet en escultures que sovint integren environaments Les seves obres, inicialment suggeridores de formes vagament orgàniques Abakans , 1965-75, obtingueren molts premis i reconeixements, entre…

Fill d’un restaurador de pintures amb el qual es formà, exposà per primera vegada el 1960, bé que fou uns deu anys més tard que la seva activitat artística començà a tenir ressonància Viu i treballa a Torí Ha participat en happenings i d’altres accions, i la seva obra reflecteix una preocupació per la recerca espacial i per motivar la participació de l’espectador Per l’ús que fa de materials de la vida quotidiana hom l’apropa als conreadors de l’art pobre Les seves primeres pintures aborden el tema del reflex i la duplicitat Aquests aspectes s’accentuen en les obres amb miralls fragmentats…

Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat

Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…

Es formà a l’escola de belles arts de Caracas 1940-45, de la qual esdevingué professor Ultra el treball artístic pròpiament dit, també desenvolupà una important activitat creativa en el camp de la publicitat i el disseny gràfic El 1957 fundà l’Estudio de Artes Visuales, dedicat al disseny gràfic i industrial Des del 1960 residí a París La seva participació en l’exposició collectiva “The Responsive Eye” al Museum of Modern Art de Nova York 1965 el projectà com un dels pioners i principals representants de l’ art cinètic  El 1970 feu una exposició personal al pavelló veneçolà de la 34 Biennal…