Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
A Barcelona
Literatura catalana
Poema èpic de Jacint Verdaguer publicat el 1883, conegut com Oda a Barcelona.
L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que Verdaguer…
,
magnitud bolomètrica
Astronomia
Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre, és a dir, les radiacions ultraviolades, visibles i infraroges.
eclipsat | eclipsada
Heràldica
Dit de l’astre del qual només és visible una meitat que surt d’una partició o d’una peça.
semidiàmetre
Astronomia
Recta que uneix el centre del disc aparent d’un astre i qualsevol punt de la circumferència d’aquest mateix disc.
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
astroblema
Astronomia
Cràter format a la superfície d’un astre, en especial la Terra o la Lluna, per la col·lisió d’un meteorit gran.
immersió
Astronomia
Inici de l’ocultació d’un astre en passar per l’ombra d’un altre o en passar per darrere d’ell.
longitud celeste
Astronomia
Arc de l’eclíptica determinat pel punt vernal i la intersecció del cercle màxim que passa per l’astre, mesurat en sentit directe.
És una de les coordenades del sistema de coordenades eclíptiques coordenada 2
ixent
Heràldica
Dit de la figura —generalment un astre— representada en la seva meitat i sortint d’una línia de partició o d’una peça.
Cal indicar el costat d’on surt
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…