Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Sant Pere de Cogollers (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers
Escola Esportiva Llor
Esport general
Club esportiu de Sant Boi de Llobregat.
Fou fundada l’any 1974 com a secció de la Fundació Llor, una institució educativa, per a promoure la formació integral dels alumnes i collaborar en el desenvolupament humà a través de l’esport Té seccions de formació esportiva de base multiesport, bàsquet, escola de futbol, gimnàstica rítmica, pentatló modern, esgrima, natació de base i escacs Els seus nombrosos equips competeixen en moltes categories, fins i tot en categoria nacional, com és el cas de la gimnàstica rítmica, el pentatló modern i l’esgrima Disposa d’installacions pròpies i organitza alguns torneigs
Sant Agustí de Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament, forma…
Laura Damont Jurado

Laura Damont Jurado
Federació Catalana de Dards / Elena Bueno Carracedo
Esports de tir
Jugadora de dards.
Formà part de l’Aigüestoses Club de Dards i posteriorment passà al CE Dards Sant Andreu de la Barca En el seu palmarès destaquen les participacions en el Campionat de Catalunya, amb un títol de campiona 2009, un subcampionat 2008 i un tercer lloc 2008 en categoria individual, i en parelles femenines, dos campionats 2008, 2010 i una segona posició 2009 Ha participat en el 31è Dutch Darts Open, i arribà a la final del quadrant, en el Campionat Nacional FEDE, disputat a València, i en el 4t Open SDC, disputat a Sant Boi 2011, entre altres competicions Formà part de la selecció…
Marta Bosch Jiménez
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Formada al GE Parellada de Sant Boi de Llobregat, fou campiona de Catalunya i d’Espanya de 800 m llisos en categoria júnior i promesa, tres vegades campiona d’Espanya de cros júnior per equips formant part de la selecció catalana i una vegada campiona de Catalunya de cros júnior En categoria sènior, fou cinc vegades campiona de Catalunya de 800 m llisos a l’aire lliure 1988, 1993-96 i un vegada en pista coberta 1994 Guanyà el subcampionat d’Espanya de 800 m llisos a l’aire lliure 1990, 1994 i aconseguí el tercer lloc en pista coberta 1991, 1995 També formà part del València CA
Acte de les esquerres en commemoració de l’Onze de Setembre de 1976
Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català hereu de Convergència…
comtat d’Erill
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Felip d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de…
Erta
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça.
Situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta , afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta 2 439 m alt, obert entre la pica de Cerbi 2 742 m alt a l’est i els pics d’Erta 2 652, 2 642 i 2 626 m alt a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas , depengué del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Malpàs
circ de Colomers

Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
obstetrícia
Medicina
Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.
Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn s XVIII, els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis s XIX Els progressos de la neonatologia especialment des del descobriment dels grups sanguinis i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia catalana de Pere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina