Resultats de la cerca

S’inicià a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona i el 1985 aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de primera categoria més endavant competí en categoria d’honor El mateix any participà en la primera edició de la Copa Internacional Barcelona 1985 Amb la selecció estatal, guanyà la medalla de bronze en la prova de conjunts al Campionat d’Europa 1986 i al Campionat del Món 1987 També participà en el Campionat d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana Posteriorment formà part, entre altres companyies, del Cirque du Soleil

Formà part, amb Noemí Irurtia i Jordi Rubio, d’un dels millors trios d’aeròbic entre els anys 2000 i 2002 Pujà a tots els podis dels Campionats del Món i d’Europa de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF entre el 2000 i el 2002 guanyà la medalla de plata 2000, 2001 i bronze 2002 en el Campio-nat Mundial, i la medalla de plata 2001 i bronze 2000, 2002 en el Campionat d’Europa En trios, fou també campió d’Espanya 2000, 2001 i de Catalunya 2001

S’inicià en la competició al Club de Pesca El Botón i, posteriorment, competí amb diferents clubs i formà part de l’equip Kali-Test Es proclamà subcampió del món amb la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1999, 2006 i amb la selecció espanyola 2001 Guanyà dos títols 2001, 2003 i tres medalles de bronze 1999, 2005, 2008 en l’àmbit estatal amb la selecció catalana Individualment, assolí dues medalles d’or 1998, 2005 i dues de bronze 1999, 2003 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i la Copa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

Fou el millor gimnasta masculí dels Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i de Sydney el 2000, i guanyà sis medalles en cada una de les edicions A Atlanta aconseguí dues medalles d’or salt de poltre i concurs per equips, una d’argent concurs individual i tres de bronze poltre amb anelles, barra fixa i terra Als Jocs de Sydney guanyà dues medalles d’or barra fixa i concurs individual, una d’argent terra i tres de bronze barres paralleles, poltre amb anelles i concurs per equips

Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet Camp de Morvedre

El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…