Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
Agostino Steffani
Història
Música
Compositor i polític italià.
Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII
Naupacte
Ciutat
Ciutat del nomós d’Etòlia-Acarnània, Grècia, situada a la costa septentrional de l’estret que separa el golf de Patres del de Corint.
Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n’apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant
Duoda
Història
Comtessa de Barcelona, d’origen familiar desconegut.
Era casada, des del 824, amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona i de Tolosa i Carcassona 826-32 i 835-44, de Narbona 828 i de Besiers, Magalona, Nimes i Rosselló i probablement d’Usès, el qual la confinà a Usès En foren fills Guillem abans del 829 i Bernat 841 S’ha fet cèlebre per una obra titulada Manuale , dedicada a l’educació del seu fill Guillem, escrita en 841-43 És un seguit de màximes bíbliques, de lamentacions poètiques mesclades amb detalls autobiogràfics i exhortacions al seu fill
Hipèrides
Filosofia
Història
Política
Orador i polític atenès, deixeble d’Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató.
Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
vampir | vampira
Religions de Grècia i Roma
Etnografia
Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d’altres mentre dormen, amb la qual cosa manté una vida com mig d’ultratomba i guanya alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.
Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula
Intent de fuga d’“El Vaquilla”
Juan José Moreno Cuenca, més conegut com “El Vaquilla”, no compareix a la presó de Quatre Camins la Roca del Vallès, d’on havia sortit amb permís per a anar a classe per treure’s el carnet de conduir Després de cometre diversos atracaments, “El Vaquilla” és detingut el dia 27 mentre anava en un cotxe robat Cèlebre per les seves repetides condemnes i fugues, “El Vaquilla” fins i tot ha protagonitzat pellícules inspirades en la seva vida, però mai no ha estat condemnat per delictes de sang i havia de sortir de la presó al febrer del 2001
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
Santa Maria i Sant Martí de Xerta
Art romànic
El poble de Xerta és situat a la riba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314
Josep Ponç
Música
Compositor i organista.
Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical descriptiu, i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina