Resultats de la cerca
Es mostren 1155 resultats
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
fura

Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei
Fondo
Llacuna del Baix Vinalopó, entre els termes d’Elx i de Crevillent, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó.
Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx Les terres bonificades de les Pies Fundacions Sant Felip Neri la limiten per ponent Constitueix una important reserva ornitològica unes dues-centes espècies d’ocells, entre els quals es destaquen el cigne i l’agró roig hom hi practica la caça
coiot

Coiot
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, semblant al llop però més petit.
Té el pelatge abundant i espès, de color gris a l’hivern i més clar a l’estiu S'alimenta de petits mamífers que caça al capvespre o a la nit És característic el seu crit greu i llarg Habita exclusivament les praderies de la zona meridional de l’Amèrica del Nord
Jordi Roy Recoder
Caça
Pioner de la falconeria a Catalunya.
Fou un dels fundadors i president de l’Associació Grupfa grup de Falconeria, creada l’any 1980 amb el nom Societat de Caçadors Grupfa També presidí la secció de falconeria de la Federació Catalana de Caça El 2009 impulsà el Campionat de Catalunya de falconeria i fou president del jurat de competició
Vigevano
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV
dinka
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita la conca central del Nil i que amb els alts xíl·luks, els nuers, els manais i d’altres formen els pobles de cultura nilòtica.
Poble ramader, practica també la pesca i la caça, i l’organització econòmica és determinada per l’existència de dues estacions, la plujosa maig-octubre i la seca novembre-març Agrupats en tribus políticament independents i en clans exogàmics i patrilineals, creuen en un ésser suprem i reten culte als avantpassats i als tòtems
grup nilòtid
Etnologia
Un dels grans grups ètnics de l’Àfrica negra.
Els pobles més importants són els dink, els nuer i els massais Practiquen una economia mixta són pastors nòmades, pagesos, pescadors i caçadors A l’estació humida romanen als pobles, on habiten en cases circulars, i tenen cura dels conreus a l’estació seca guarden el bestiar als pasturatges d’alta muntanya i practiquen la caça i la pesca
sibilant

Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge
yuki
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de característiques físiques arcaiques, que habitava a la serralada Costanera i al llarg de la costa del NW de Califòrnia.
L’economia es basava sobretot en la collita de vegetals espontanis, i també en la caça i la pesca Practicaven el xamanisme Es dividien en quatre grups principals els yuki pròpiament dits, els yuki de la costa, els huchnom de la vall del South Eel River i els wappo de l’alta conca del Russian River
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina