Resultats de la cerca

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a compositor de…

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou mestre de capella…

Format amb el teòric HC Breidenstein i amb la seva mare, inicià la seva carrera compositiva de nen en guanyar, el 1852, una beca de la Fundació Mozart de Frankfurt Aquesta beca li permeté estudiar amb C Reinecke i Breunung a Colònia A la fi dels seus estudis, compaginà la tasca docent amb la composició, però no fou fins el 1891 que obtingué el títol de professor de composició a l’Acadèmia de Berlín La facilitat que tenia per a la creació musical, juntament amb un melodisme arquetípic acompanyat d’una escriptura cohesionada i íntegra, l’ajudaren a obtenir el reconeixement entre els seus…

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F von Schiller…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions,…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El 1718 es casà…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Christian Friedrich Rolle, director musical de la ciutat de Magdeburg Johann Heinrich fou organista a Magdeburg i el 1742 anà a Berlín per formar part de l’orquestra de la cort prussiana de Frederic II el Gran, primer com a violinista i després com a violista El 1747 decidí retornar a Magdeburg per treballar-hi novament com a organista i, el 1751, en morir el seu pare, ocupà el lloc de director musical Compongué un gran nombre d’oratoris de contingut bíblic, com Tod Abels 1769 i Abraham auf Moria 1776, que mostren la influència que exerciren sobre la…

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que influïren en…