Resultats de la cerca

Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories

És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat

Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869

El Gran Capità, ajudat pels condottieri Bartolomeo d’Alviano i Prospero Colonna, aconseguí d’atacar per sorpresa gràcies al mal temps i de desbaratar l’exèrcit francès Victòria estratègica més que no tàctica, representà, després de la de Cerignola batalla de Cerignola i amb la ulterior caiguda de la fortalesa de Gaeta 1 de gener de 1504, el pas definitiu del regne de Nàpols sota el poder de Ferran el Catòlic

Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca

Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar  1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada  1960 i director d’ Historia y Vida  1967 i d’ Hoja Diocesana  de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946

Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91

Collaborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina 1875 L’any 1894 emigrà a l’Havana, on collaborà en el Diario de la Marina , i el 1904 tornà a Espanya És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies Escriví en castellà una novella Paniagua y compañía , obres teatrals El Maestre de Santiago i El padre Feijoo i nombrosos poemes La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec A divuit anys escriví el poema Cantiga , i el 1877…

Fill de Pedro, cinquè senyor d’Aguilar, i de Priego Lluità a favor d’Isabel la Catòlica contra Joana la Beltraneja Participà en la guerra contra Granada, i li fou confiat el comandament de la fortalesa d’Illora El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols Hi introduí una nova concepció militar, basada en l’ús d’una infanteria mercenària nombrosa, en lloc de la formació medieval, basada en la cavalleria Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit…