Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
alba
Música
Cançó de trobadors i trouvères que narra el comiat dels amants a trenc d’alba.
Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh
drago
drago de Canàries
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
quadre de finançament
Economia
Presentació, amb caràcter de recapitulació, del conjunt de moviments de fons que ha operat una empresa en el curs d’un exercici econòmic, en la qual són detallats els diversos orígens dels recursos obtinguts i les aplicacions que se n’han fet, en immobilitzat i en circulant.
Anomenat també quadre d’origen i d’aplicació de fons , és un complement dels comptes anuals que permet d’apreciar clarament certs conceptes econòmico-financers, com el fons de maniobra de l’empresa capital circulant i l’ús de la seva variació dins i fora de l’exploració
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
alcohol amílic de fermentació
Química
Mescla de 3-metil-1-butanol i 2-metil-1-butanol, general ment en proporcions veïnes de 85-15, obtinguda rectificant oli de fusel i recollint la fracció que destil·la entre 128 i 132 °C.
D’olor desagradable, és emprat sobretot com a dissolvent, per a la preparació d’èsters amílics, per a la síntesi de productes farmacèutics i com a gelatinitzant d’explosius És molt més tòxic que l’alcohol ordinari i la seva presència en certs aiguardents contribueix notablement a llur toxicitat
adenovirosi
Veterinària
Afecció generalment benigna de mamífers i aus causada per adenovirus.
No se sap segur si els quadres manifestats són deguts als virus solament o per infecció secundària de certs bacteris Amb tot, hom ha pogut aïllar diferents espècies d’adenovirus de la femta i de la conjuntiva de caps de bestiar sa i dels pulmons d’animals amb pneumoenteritis
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials
distonia neurovegetativa
Patologia humana
Qualsevol alteració, permanent o transitòria, de funcions regulades pel sistema nerviós vegetatiu.
Hom inclou també en aquesta denominació la labilitat de certs individus en la regulació d’aquestes funcions De causa generalment desconeguda, es manifesta per modificacions de la freqüència cardíaca, de la pressió arterial i de la temperatura corporal, per variacions de la secreció sudoral i de la salival, etc
Robert Giffen
Economia
Matemàtiques
Economista britànic introduït al camp de l’estadística.
Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina