Resultats de la cerca

Jugà al FC Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya Disputà un partit oficial amb la selecció espanyola Després de la Guerra Civil fou empresonat en un camp de concentració i, posteriorment, emigrà a l’Argentina, on collaborà amb diversos clubs de rugbi de Buenos Aires

La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d’una espècie determinada en l’escala de l’evolució així, la més gran correspon a l’home, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats

Les aplicacions dels heliofotòmetres són molt diverses Entre les més importants hi ha les que permeten determinar la concentració de diversos components atmosfèrics vapor d’aigua, ozó, partícules aerosols, etc a partir de l’atenuació de la irradiància solar en certes bandes espectrals mesurada amb els heliofotòmetres

En l’home és normalment de 10 mg per 100 cc, 4-5 mg dels quals són ionitzats La calcèmia sol anar en relació inversa amb la concentració del fòsfor inorgànic del plasma Hi ha una dependència íntima entre la calcèmia i la secreció hormonal paratiroide

Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos

L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…

Els principals tipus de reaccions que és possible de deturar per l’acció dels inhibidors són les polimeritzacions, les autooxidacions i la corrosió, sobretot en medi aquós Entre els inhibidors de corrosió hi ha el fosfat sòdic inhibidor anòdic, que amb el ferro forma una pellícula insoluble de fosfat fèrric, i el clorur magnèsic inhibidor catòdic, que forma un precipitat en la regió alcalina de la pila galvànica