L’anàlisi d’esperma, espermograma, o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèl·lules que conté.
Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat. Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata.
El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques. Els mètodes més emprats són el coit amb preservatiu o la masturbació. Si es recull amb un preservatiu, aquest ha d’ésser especial, sense conservants ni antisèptics que en puguin alterar les característiques. A més, el preservatiu ha d’ésser col·locat abans de la penetració per a evitar que es perdin secrecions. Si es recull el semen amb masturbació, el recipient en què es reculli ha d’ésser de característiques inert i preferiblement estèril.
Prèviament a la recollida es manté una abstinència sexual de 3 a 5 dies per a obtenir una bona concentració d’espermatozoides.
Com que el semen es deteriora amb facilitat fora de l’organisme, cal efectuar l’anàlisi poc després de la recollida, abans que passin dues hores, i en l’interval s’ha d’evitar que la mostra sigui exposada a temperatures elevades.
Al laboratori, la mostra de semen se sotmet a una sèrie de processos químics i s’examina al microscopi per tal de valorar-ne diverses característiques.
Són molt importants la quantificació del volum de semen ejaculat i la concentració d’espermatozoides, que indiquen el grau d’activitat de l’espermatogènesi. Així, es poden detectar diverses alteracions del volum del semen, com una aspèrmia, o absència total d’esperma, o una hipospèrmia, o volum reduït de semen.
Les alteracions de la concentració d’espermatozoides es denominen azoospèrmia quan no hi ha cap espermatozoide al semen, i oligozoospèrmia quan n’hi ha menys dels que hi hauria d’haver.
També són importants l’examen detallat de les característiques dels espermatozoides i el de la motilitat que presenten, perquè indiquen l’eficàcia de l’espermatogènesi i l’adequació a les secrecions en què viuen els espermatozoides fins que són ejaculats. És anomenada teratozoospèrmia la presència de més d’un 40% d’espermatozoides anormals, i astenozoospèrmia l’absència de motilitat de més del 50% dels espermatozoides.
Es valoren igualment les característiques químiques del líquid en què es troben els espermatozoides perquè són fonamentals per a la supervivència de les cèl·lules.