Resultats de la cerca

Ja sacerdot del bisbat de Solsona, ingresssà a la Congregació de Missioners Fills de I'Immaculat Cor de Maria, on professà el 1869 El 1874 fou destinat a Amèrica, a Xile Hi exercí el ministeri sacerdotal a Santiago, i més tard a Valparaíso i a Curicó Els seus coneixements d’arquitectura el portaren a dissenyar i dirigir construccions importants a diverses ciutats xilenes la basílica del Corazón de María a Santiago de Chile la remodelació de l’església del Carmen de Curicó i la construcció d’una gran església neogòtica a Linares

Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou

Entre els benedictins hi havia el priorat simple , unit a una abadia en qualitat d’obediències o granges, i el priorat conventual , o casa autònoma, no aixecada a la categoria d’abadia La Congregació de Cluny reduí gairebé tots els seus monestirs filials a la categoria de priorats igualment feren més tard altres congregacions benedictines, com les de Saint-Maur o la de Valladolid, per bé que aviat foren restablerts els càrrecs abacials als principals monestirs Els premonstratencs i els ordes militars tenien també priorats simples i conventuals

Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas 1744-52, La verdad acrisolada Disertación apologética teológica místico-dogmática 1753 i diverses cartes polèmiques contra…

Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc 1764 El 1771 passà a París, on collaborà amb François Clément en la continuació del Recueil des Historiens de France El 1796 l’Institut de France li encarregà la prossecució de la tasca, interrompuda per la Revolució Francesa Elegit membre de l’Institut de France el 1805, collaborà també a la Histoire littéraire de la France El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa

El 1985 ingressà a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria Després d’uns quants anys de servei en tasques assistencials a l’Estat espanyol, el 1994 fou enviada a Guinea Equatorial, d’on fou destinada a Haití, el 2008 Després del terratrèmol que va devastar el país gener del 2010 fundà un centre per a atendre els amputats i altres ferits Morí assassinada pels trets de dos homes, que suposadament li volien prendre la bossa de mà El dia 9 de setembre hom celebrà un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona

Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses

El 1509 rebé l’hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l’abat Cisneros Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d’on fou vicari i sotsprior Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David —redactada a Sant Pau del Camp—, traducció parafrasejada dels Salms , en castellà, amb el text llatí i breus comentaris reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Vespres Fou prior dels convents de Cervera 1709 i de Barcelona Era membre de l’Acadèmia de Barcelona 1729, de la qual fou director 1734-43 Publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar Reloj de la buena muerte Barcelona 1711, apareguda anònima, un aplec de meditacions per a ús dels membres de la Congregació de la Bona Mort del convent dels agustins de Barcelona, i El solitario en el poblado Barcelona 1744

Té convents a València i a nombroses localitats mallorquines