Resultats de la cerca

Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc 1764 El 1771 passà a París, on collaborà amb François Clément en la continuació del Recueil des Historiens de France El 1796 l’Institut de France li encarregà la prossecució de la tasca, interrompuda per la Revolució Francesa Elegit membre de l’Institut de France el 1805, collaborà també a la Histoire littéraire de la France El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa

Fou un dels més destacats idealistes britànics d’inspiració hegeliana, sobretot en el camp de la lògica The Essentials of Logic , 1895 La seva orientació, però, fou més aviat ètica, i les seves obres, com Psychology of Moral Life 1897, trobaren una continuació pràctica en la seva collaboració a la London Ethical Society i a la Charity Organization Society Malgrat l’èmfasi posat en el paper de l’individu, tendí a donar al seu absolut un sentit místic, transcendent, de fusió indistinta del real, que no és pròpiament hegelià

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Excellí, sobretot, en la narració curta, i es donà a conèixer amb un volum de narracions, A Curtain of Green 1941, basades en la crisi econòmica del 1921, narrades en un estil qualificat de “Southern Gothic”, en la línia de WFaulkner La seva novella The Robber Bridegroom 1942 tingué continuació amb diversos títols més, dels quals sobresurten Losing Battles 1970 i The Optimist's Daughter 1972, premi Pulitzer És autora també de l’assaig The Eye of the Story 1978 i l’autobiografia One Writer's Beginnings 1984

De titularitat pública des del 1969, funciona com a biblioteca nacional Elabora la bibliografia alemanya Té una collecció especial de literatura alemanya de l’exili 1933-45, així com un important fons musical Després de la reunificació 1990 es fusionà amb la Deutsche Bücherei de Leipzig de la qual havia volgut ser la continuació a l’antiga Alemanya Occidental i el Deutschen Musikarchiv Berlin fundat el 1970 Entre les diverses filials, el seu fons és de més de 13 000 000 volums La nova biblioteca unificada prengué el mateix nom de Deutsche Bibliothek

Amic de Nestori , fou portaveu del grup antioquè contra els partidaris de Ciril d'Alexandria i representava el corrent moderat Deposat en el lladronici d'Efes 449, fou reintegrat per Lleó I i admès pel concili de Calcedònia 451 entre els doctors ortodoxos Víctima de persecucions, una part dels seus escrits foren condemnats pel concili de Constantinoble del 553 qüestió dels Tres Capítols i destruïts De la resta sobresurten Eranistés o Polýmorphos contra els monofisites, Pentálogos contra els efesins i una continuació de la Història eclesiàstica d’Eusebi de Cesarea

De fet només agrupà seccions de Palma 18 societats i uns 1 500 obrers el 1903, i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893 A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans entre 3 000 i 4 500 El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després

Hi ha diversos procediments específics molt importants en el tractament i la prevenció de les malalties infeccioses, gràcies als quals, durant els darrers decennis, s’ha aconseguit de reduir la incidència d’aquest tipus de trastorns Aquests procediments, que a continuació es tracten separadament, inclouen la immunització activa, o vaccinació la immunització passiva, o administració d’anticossos específics l’administració d’antibiòtics amb finalitats terapèutiques i profilàctiques i l’antibiograma, una tècnica de laboratori que permet de seleccionar el tipus d’antibiòtic que pot…

La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona