Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
culpa
Dret civil
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
Segons la intensitat, pot ésser lata, lleu o molt lleu Hom en diu culpa contractual quan és una omissió de la diligència que exigeix la natura de l’obligació i que en provoca l’incompliment, i culpa extracontractual o aquília quan és causa, per a un tercer, d’un dany no derivat de l’existència d’un vincle anterior, però que genera la responsabilitat d’indemnitzar els perjudicis corresponents
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar…
Josep de Margarit i de Biure

Josep de Margarit i de Biure. Reproduccio d’un gravat francès de l’epoca, de la col·leccio del Sr Moline.
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat governador de…
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…
Txèquia 2016
Estat
Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea © Chmee2 Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia , i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de poder adoptar…
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…
COBRA
Moviment artístic sorgit, el 1948, com a reacció contrària a l’Escola de París, a la qual, tres anys després, foren assimilats els artistes que s’hi agruparen.
El nom prové de les primeres lletres de les ciutats d’on eren originaris Copenhaguen, Brusselles i Amsterdam Se significaren K Appel, G Corneille, A Jorn i P Alechinsky, el qual, amb el poeta Ch Dotremont, donà forma i expressió al grup Amb llur vigorosa pintura, expressionista i informal, de gran coloració, espontània i d’un cert humor, de factura relacionable amb l’art gestual i l' action-painting nord-americana, manifestaren una nova concepció artística per damunt del dilema abstracció-figuració i una defensa de l’art dels primitius, dels infants i d’altres formes de comunicació coetània…
bandy
Esport
Esport escandinau practicat en una pista rectangular de glaç per dos equips d’onze jugadors que intenten d’introduir una pilota mitjançant un bastó a la porteria contrària.
És un precedent de l'hoquei sobre gel
estampir
Empènyer o aguantar fort (un objecte) per la part contrària en què hom pica o ajusta alguna cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat.
inversió de comandaments
Transports
Acció de comandament contrària a la desitjada, que es produeix en un avió quan el desplaçament d’una superfície de comandament provoca una deformació excessiva de l’estructura.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina