Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
brioixeria
Pastisseria
Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una massa de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.
idiazabal
Alimentació
Formatge basc fet amb llet d’ovella, amb la crosta de color marró, de pasta premsada i no cuita, de color blanc de vori, atapeïda i flexible, de sabor suau i fumat, que conté un 45% de matèries grasses.
Pren el seu nom del de la vila d' Idiazabal , Guipúscoa
rossinyol
Rossinyol
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent generalment en forma de gerra petita feta de terra cuita, amb un omplidor a la part superior, una nansa o agafador al lateral, i un broc transformat en xiulet a la part oposada de l’agafador.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, de cavitat globular El so es produeix en fer sonar el xiulet amb la gerra mig plena d’aigua El moviment de l’aigua i l’aire a l’interior de la cavitat provoca un so que imita el cant del rossinyol També es construeix de canya en forma de pipa o de plàstic Avui és utilitzat, bàsicament, com a joguina infantil Antigament, però, es feia sonar per Nadal, durant l’ofertori de la missa del gall
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
Teniasi
Patologia humana
Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…
cebreiro
Alimentació
Formatge gallec fet amb llet de vaca, amb la crosta de color blanc de vori i la pasta premsada i no cuita, de color groguenc, atapeïda, que es trenca fàcilment, de sabor una mica picant, amb un 40% de matèries grasses.
fontal
Alimentació
Formatge italià fet amb llet de vaca, de crosta prima i compacta, i pasta premsada i cuita, tendra, de color blanc de vori, amb alguns forats petits, i de sabor suau, amb un 45% de matèries grasses, que imita la fontina.
pecorino
Alimentació
Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i cuita, compacta, de color blanc o lleugerament groguenc, de sabor picant, amb un 40% de matèries grasses, propi de diverses zones de la península italiana, de Sardenya i de Sicília.
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
panada
Panada
© Istockphoto
Gastronomia
Pasta cuita de farina, en forma d’una capsa rodona —a Mallorca— o triangular curvilínia —a l’Urgell, el Segrià i la Segarra— farcida de carn, peix o verdura, que hom menja normalment per Setmana Santa i per Pasqua Florida.
A Menorca són anomenades formatjades En alguns pobles de Mallorca es conserva el costum d’anar els joves de casa en casa a “captar ses panades” cantant cançons allusives a la festa de Pasqua Deixem lo dol o a la gent de la casa que visiten