Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
Samuel Wallis
Geografia
Navegant i explorador britànic.
Després de participar en la colonització de les terres canadenques, continuà les exploracions de John Byron al Pacífic, en el curs de les quals descobrí Tahití i les illes Wallis 1767 Publicà una Relació dels seus viatges 1773
assignat
assignat francès de 125 lliures (1793)
© Fototeca.cat
Història
Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa (1789-97) amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic.
El 1790 l’assemblea declarà el seu curs forçós, però la reiteració indiscriminada de les emissions anullà l’interès hipotecari i convertí els assignats en paper moneda d’un poder adquisitiu inestable i amb forta tendència a la baixa
Brazos
Riu
Riu de l’estat de Texas, EUA, format per la unió del Double Mountain Fork i el Salt Fork (1 250 km).
Té un règim pluvial variable, a causa de les poques precipitacions El seu curs és regulat per rescloses que, a més de proporcionar electricitat, forneixen aigua a les ciutats i als camps Desemboca al golf de Mèxic, vora de Freeport
Gran Llac de l’Esclau

Gran Llac de l’Esclau
Judy (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac del Territori del Nord-oest, Canadà.
És travessat pel riu Mackenzie, del qual és regulador, i té el nom de Slave al curs alt Té nombroses illes Es comunica amb el Gran Llac dels Ossos, i a prop hi ha explotacions d’urani i d’or
moneda
Economia
Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
En el cas de l’Estat espanyol, la moneda de curs legal és constituïda pels bitllets emesos pel Banco de España i per les monedes metàlliques que són encunyades pel ministeri d’hisenda i distribuïdes també pel Banco de España
Ponteareas
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situada al curs baix del Miño, a les valls del Tea i Uma, hi predomina el poblament disseminat, amb cases aïllades Té cultiu de cereals, vinya i hortalisses, ramaderia, explotacions forestals pinedes, manufactures de la fusta, i indústria alimentària i ceràmica
Tokelau

Platja de l’atol de Nukunonu, una de les regions del món vulnerables a l’impacte del canvi climàtic
UN/Ariane Rummery (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Grup d’illes coral·lines del Pacífic, al N de Samoa, pertanyents a Nova Zelanda.
És constituït per Atafu, Fakaofo i Nukunonu L'illa de Swains geogràficament és part de Tokelau, però està sotmesa a una disputa territorial en curs i actualment és administrada pels Estats Units com a part de la Samoa Nord-americana
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
el Palància

El Palància al seu pas pel municipi d’Algar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.
Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels…
trihalometà
Química
Qualsevol dels composts carbonats amb substituents halogenats.
S'originen en el curs dels tractaments de desinfecció de l’aigua per reaccions d’oxidació dels halògens sobre els composts orgànics Els trihalometans més freqüents en aigües potables són el cloroform, diclorobromometà, dibromoclorometà i bromoform, que en concentracions elevades poden ser tòxics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina