Resultats de la cerca
Es mostren 39319 resultats
camí des Torrers
Història
Camí, originari dels s. XVI i XVII, que seguia la costa de Mallorca tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.
Adrar des Iforas
Geografia física
Regió del Sàhara occidental, a Mali, formada per un massís de roques del Primari i cristal·lines.
Més humida que no pas la resta del desert, hi ha cria de bestiar cabres, ovelles, bous i conreus
venda des Far
Partida
Venda de l’illa de Formentera, dins la parròquia de sa Mola, al voltant del far de Formentera.
mola des Fangar
Cim
Cim (318 m) del municipi de Manacor (Mallorca), vora el terme de Felanitx.
cap des Falcó
Cap
Cap de la costa sud d’Eivissa (Sant Josep de sa Talaia), a ponent de la de la punta Roma, que forma part d’un alt i extens penya segat.
cap des Falcó
Extrem sud-oriental de l’illa de Cabrera, damunt l’illa de l’Imperial.
Querelle des Bouffons
Música
Nom donat a la polèmica virulenta que suscità a París (1752-53) la representació d’òperes italianes (entre les quals La serva padrona, de Pergolesi), que alguns intel·lectuals (com J.J.Rousseau, el baró de Holbach i altres enciclopedistes) declararen superiors a les òperes franceses.
Aquesta polèmica seguia les passes de la que ja hi havia hagut al principi del segle, i es repetí més tard entre els partidaris de Gluck i els de Piccinni
Bonaventure des Périers
Literatura francesa
Poeta i contista francès.
Defensor del poeta Marot i amic d’Étienne Dolet, fou autor de Cymbalum Mundi 1537, obra que l’enemistà amb Calví, i del recull de contes Nouvelles récréations et joyeux devis 1558, que segueixen la tradició dels fabliaux medievals
Académie des Sciences
Acadèmia fundada a París el 1666 pel ministre Jean-Baptiste Colbert i reorganitzada el 1699 per Lluís XIV.
Té 130 membres titulars, dos dels quals són secretaris perpetus i els altres es reparteixen entre vuit seccions Aquestes seccions s’agrupen en dues divisions la de ciències matemàtiques i físiques i la de ciències químiques i naturals
Club des Feuillants
Història
Societat francesa de l’època de la Revolució formada pels elements moderats del club dels Jacobins.
El nom provenia del fet de reunir-se al que havia estat convent dels feuillants orde cistercenc originari de l’abadia de Feuillant, a la Gascunya Els seus membres principals foren La Fayette, Bailly, Duport, Sieyès i Barnave Defensaren la constitució del 1791 i la reialesa, i formaren la dreta de l’assemblea legislativa