Resultats de la cerca

Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas

És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda ‘La bella beatitud’ L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama allegòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa

La seva primera obra, composta de peces curtes Històries d’un grup de putxinellis , 1985, és continuada per Festa per al cinc de juny , on posa de manifest la via d’un teatre didàctic en el qual el problema principal és l’evolució de la societat àrab enfront del drama del poble palestí En obres posteriors, com El cap de Mameluc Jaber , Una tarda amb Aboukhalil-al-Kabbani , El rei és el rei o Temps d’ebrietat , el món de les llegendes li serveix de base per a la configuració d’un teatre polític

Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca  1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà

És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947

El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies S'establí a Berlín el 1904 Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă ‘Una nit tempestuosa’, 1878, la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea ‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879 i O scrisoare pierdută ‘Una carta perduda’, 1884, així com el drama Năpasta ‘La calúmnia’, 1890 Excellí també com a periodista satíric i com a contista

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Estudià amb G Helsted al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Leizpig, on fou alumne de K Straube orgue i P Gaener teoria i composició De retorn a Dinamarca, fou organista de l’Annakirke 1929-68, tasca que compaginà amb la de crític musical President de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1942-56, compongué música orquestral, de cambra, per a instrument sol, peces corals i cançons Cal destacar la música incidental per al drama De udvalgte 'Els escollits', de K Munk 1965

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959