Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
Izumo Takeda
Teatre
Dramaturg japonès.
Autor de nombrosos joruri , alguns dels quals en collaboració amb altres autors, començà la seva activitat amb Oto no miya asahi no voroi ‘El príncep Oto, arnès del sol i del matí’, 1723, peça històrica, com gairebé totes les seves composicions Escriví, encara, 31 obres més, entre les quals cal esmentar Sugawara denjo tenarai no kagami ‘Els secrets de la calligrafia transmesos per Sugawara’, 1746 i, sobretot, Kana, dēhon Chu-shingura ‘El tresor dels fidels vassalls’, 1748, d’una gran perfecció pel que fa a la seva tècnica escenogràfica i estilística
John Millington Synge
John Millington Synge segons un retrat de J.B.Yeat
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg irlandès.
A París conegué WBYeats 1886, que l’introduí en la Irish League També pel consell d’aquest anà a les illes d’Aran, per tal d’estudiar-ne la llengua i els costums Diversos temes allí recollits l’impulsaren cap al teatre, on debutà amb In the Shadow of the Glen 1903 Creà un llenguatge adaptat a l’escena de temàtica i tradició irlandesa, i enriquí el teatre anglès De la seva producció cal remarcar Riders to the Sea 1904, The Well of the Saints 1905, The Playboy of the Western World 1907 i Deirdre of the Sorrows 1910
Niccolò Amenta
Teatre
Dramaturg italià.
Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi
Toribio Alzaga
Teatre
Dramaturg basc.
Successivament actor, director i autor, participà activament en l’intent de promoure i consolidar un teatre modern en llengua basca, i deixà una trentena de peces entre originals de nota sovint humorística, llibrets d’òpera, traduccions i adaptacions En són exemple Aterako gera ‘Sortirem’, 1888, Bost Urtian ‘En cinc anys’, 1922, Irritza adaptació del Macbeth , 1924, etc Fou director de l’Academia de la Lengua y Declamación Vasca, fundada el 1915 per l’ajuntament de Sant Sebastià i de gran importància per al renaixement teatral, i dirigí la revista literària “Euskalerria” ‘País basc’
Kjeld Abell
Teatre
Dramaturg danès.
Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor
Christian Dietrich Grabbe
Teatre
Dramaturg alemany.
Marcà la transició del romantisme al realisme Les seves obres més importants són Scherz , Satire , Ironie und tiefere Bedeutung ‘Burla, sàtira, ironia i significat profund’, 1822, Marius und Sulla 1823, Don Juan und Faust 1829 i Hannibal 1834
William Schwenk Gilbert
Teatre
Dramaturg anglès.
El 1870 inicià la seva collaboració amb el compositor A Sullivan , amb el qual creà òperes satíriques molt populars, com Trial by Jury 1875, Patience 1881 o The Mikado 1885
Aleksander Fredro
Teatre
Dramaturg polonès.
Lluità en l’exèrcit napoleònic i fou diputat Les seves comèdies, influïdes per Goldoni i Molière, representen una de les fites més importants de la producció teatral polonesa Pan Geldhab ‘El senyor Geldhab’, 1818, Pan Jowialski ‘El senyor Jowialski’, 1832, Śluby panieńskie ‘Vot de noies’, 1833, Zemsta ‘La venjança’, 1834
John Fletcher
Teatre
Dramaturg anglès.
Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat
Romeu Correia
Teatre
Dramaturg portuguès.
Autor d’un tipus de teatre costumista amb elements expressionistes Sol da Floresta 1957, As Cinco Vogais 1951, O Vagabundo de mãos de oiro 1961, Tempos Difíceis 1982, O Andarilho das 7 Partidas 1983, etc Escriví també novelles Desporto-Rei , 1956 Bonecos de luz , 1961 O tritão , 1983, Cais do Ginjal , 1989
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina