Resultats de la cerca

Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller

La primera edició tingué lloc del 15 al 18 de maig de 1997 i d’aleshores ençà ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa Dels artistes nacionals que s’hi han presentat, en són noms representatius Marceline & Sylvestre, Aquilino Maggi Circus, Malabarlos, Fura, Hausson, Els Galindos o Boni & Caroli, mentre que dels estrangers són destacables Les Arts Sauts, Les Dépanneurs, Au Près de Ma Blonde, Les Cousins, Le Tréteaux du Coeur Volant, Sans Marchandises, Arlekina, Les Acrostiches, Cirque Gosh, Les Bleus de…

L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí

A diferència dels grans museus europeus, els seus fons han estat reunits per la iniciativa privada Posseeix notables colleccions d’art egipci, grec, romà, oriental i europeu especialment pintura del s XV ençà L’any 1938 fou inaugurada la secció d’art medieval The Cloisters , situada en un edifici independent al qual s’integren, totalment o en part, monuments traslladats de pedra en pedra des d’Europa, com ara el claustre de Sant-Guilhem-del-Desert o la capella de Fuentidueña També hi ha bona part del claustre de Cuixà i les tombes dels comtes d’Urgell, procedents de Bellpuig de…

Els cavallers equites pertanyien a l’orde eqüestre, per fer part del qual calia ésser inscrit al cens eqüestre, és a dir, posseir un mínim de 400 000 sestercis D’ençà d’August els foren reservats una sèrie de càrrecs civils i militars, seguint un ordre preestablert o cursus honorum eqüestre els de prefecte praefectus i procurador procurator eren els més destacats Per decisió de l’emperador podien passar a l’orde senatorial L’orde eqüestre tingué un paper molt important i serví perquè poguessin accedir a les classes dirigents gent d’origen humil o indígenes romanitzats de…

Format a Filadèlfia 1947-48 i a Londres 1950-52 Centrat en el treball en ferro, estudià, becat, la forja a la península Ibèrica i treballà a Deià des del 1953 Feu la seva primera exposició individual a Barcelona 1955, on residí un quant temps a Sarrià Installat a París, hi exposà el 1959 Nom destacat de l’escultura abstracta, treballà també altres metalls, especialment d’ençà del seu retorn als EUA En la dècada dels anys 1970 s’installà a localitat mexicana de Santa Clara del Cobre des d’on entrà en contacte amb artistes i escriptors mexicans

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…

El 1950 fundà l’Action Group partit dels iorubes de tendència socialista democràtica i que demanava una gran autonomia regional, i aviat esdevingué primer ministre de Nigèria occidental 1954-59 Líder de l’oposició al parlament federal 1960-62, fou empresonat i condemnat a deu anys, però el 1966 hom l’amnistià Responsable del ministeri de finances 1967-71, d’ençà del 1979 fou líder del partit de la unitat de Nigèria Fou candidat a la presidència del seu país en les eleccions de 1979 i 1984 Escriví Path to Nigerian Freedom ‘El camí de la llibertat de Nigèria’, obra autobiogràfica

Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça ,…