Resultats de la cerca

Els seus primers poemes palesen influències del simbolisme Posteriorment evolucionà cap al futurisme i l’expressionisme El féu famós Septemvri 1925, poema apocalíptic escrit arran de l’aixecament popular del 1923, en el qual combina el patriotisme amb una ideologia d’esquerres En desacord amb el règim comunista del seu país, la publicació dels seus poemes li valgué represàlies oficials, en una de les quals fou assassinat Destacà també com a traductor dels poetes moderns europeus

Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias

Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam

Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Ermità de Sant Agustí, ensenyà teologia a París 1285-95 Discrepà de Tomàs d’Aquino en afirmar, no sols la distinció real entre essència i existència, sinó llur separació Anomenat Doctor Fundatissimus , fou famós pels seus nombrosos comentaris a les obres d’Aristòtil Als Països Catalans es difongué sobretot la seva obra De regimine principum , coneguda i citada per Francesc Eiximenis Arnau Estanyol segle XIV en feu la traducció catalana, impresa el 1480 i el 1498

Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat canvià el seu nom pel d’…

Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota mena d’…

En el primer, del 30 de juny al 25 de juliol de 1942, el general britànic Auchinleck aconseguí d’aturar l’avanç de l’exèrcit alemany de Rommel cap al Nil El segon, del 23 d’octubre al 4 de novembre de 1942 i més famós, fou lliurat entre l'Afrikakorps de Rommel i l’exèrcit britànic comandat per Montgomery La desfeta dels alemanys assenyalà el començament de l’alliberació del nord d’Àfrica de les tropes de l’Eix

Famós home de negocis, fou membre del Partit Nacional de Nigèria Després d’abandonar aquest moviment, ingressà al partit socialdemòcrata, i fou candidat a les eleccions presidencials del 1993 per aquesta formació Guanyà les eleccions, però l’escrutini fou anullat pels militars, i hagué de fugir del país El 1994, de retorn a Nigèria, es proclamà president de la república i fou empresonat El 1996 la seva dona, que encapçalava el moviment a favor del seu alliberament, fou assassinada per grups paramilitars