Resultats de la cerca

L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…

Es coalitzà amb Solidaridad Comunista amb l’objectiu de construir un partit revolucionari marxista leninista

Anomenat Murzufle ‘Cellajunt’ Alt funcionari de palau, casat amb Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III Comnè Fou proclamat a conseqüència de la revolta de Constantinoble contra els croats i els emperadors entronitzats per ells, Isaac II i Aleix IV Àngel en reaccionar els croats i prendre la ciutat 13 d’abril de 1204, Aleix V fugí, i alguns mesos després fou condemnat a mort

Fill i successor de Ṭalāl I des del 1953, impulsà una política de desenvolupament econòmic i rebé el suport d’Occident especialment de la Gran Bretanya i els EUA Tanmateix, l’establiment d’un gran nombre de palestins a Jordània, que acabaren constituint la majoria de la població enfront de la minoria autòctona dels beduïns, i les pressions dels estats àrabs més antioccidentals l’obligaren sovint a adoptar posicions d’un difícil equilibri Així, el 1956 feu dimitir el britànic John Baggot Glubb com a cap de les forces armades jordanes i, després d’un efímer intent d’unió amb l’Iraq febrer…

Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol s’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més endavant fou…

Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a desaparèixer legalment…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als…

Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’operació de neteja ètnica…

Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró Començà el noviciat a Moià el 9 de setembre de 1888 i allí mateix professà el 17 d’agost de 1890 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació de sacerdot a Vic el 24 de setembre de 1898 Es dedicà a l’ensenyament de matèries comercials i d’idiomes al collegi Calassanci i al de Sarrià, tots dos a Barcelona, i a Vilanova i la Geltrú i Sabadell El 1904 fou enviat a Cuba i el 1909 fou nomenat rector del collegi de San Rafael de l’Havana, un càrrec que no anava amb el seu…