Resultats de la cerca

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

El seu llibre Revelationes constitueix una bona font de l’espiritualitat medieval Influí sobre la mística alemanya i preparà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Cal distingir-la de l’abadessa del mateix monestir Gertrudis de Hackeborn 1232-92 Bé que no ha estat oficialment canonitzada, hom en celebra la festa perquè el papa Inocenci XI la introduí al martirologi romà el 1677 La seva festa se celebra el 15 de novembre

Començà a celebrar-se el 1994 cada 14 de març, dia del referèndum amb què s’aprovà la carta magna andorrana, i fou declarat oficialment el 1998 Tot i això, ni la Constitució andorrana ni cap llei esmenten de manera explícita cap dia o festa nacionals del Principat Fins a l’aprovació de la Constitució, el dia de Nostra Senyora de Meritxell 8 de setembre feia la funció de festa nacional, caràcter que des d’aleshores comparteix amb el Dia de la Constitució

Fill de pare pagà i de mare judeocristiana Eunice, fou convertit per Pau, el qual el prengué com a company en els seus viatges segon i tercer i li encomanà missions especials a Macedònia i a Corint La tradició l’identifica amb el cap bisbe o prevere de l’església d’Efes, destinatari de dues epístoles neotestamentàries i, segons la llegenda, morí màrtir La seva festa se celebra juntament amb sant Tit La seva festa se celebra el 26 de gener

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot tenia el seu altar a l’església del Pi Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans A Tortosa és patró de les sastresses La seva festa se celebra el 12 de maig

Del 22 al 25 de setembre se celebra la festa major de Barcelona, la festa de la Mercè, que organitza l’Ajuntament Aquest any, el consistori escull com a pregoner l’escriptor Javier Pérez Andújar, el qual rep crítiques del sobiranisme per la publicació d’alguns articles en què qualificava els independentistes de totalitaris Com a acte de protesta es convoca un pregó alternatiu al pla de Palau, en el qual l’actor Toni Albà satiritza la classe política i critica l’escriptor per falta de respecte cap als que no pensen com ell

A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX