Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
George Berkeley

George Berkeley
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Cristianisme
Filòsof anglès, bisbe anglicà.
Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’…
Immanuel Hermann von Fichte
Filosofia
Filòsof alemany.
Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53
Melchiorre Cesarotti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític, erudit i poeta italià.
Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó
Deborin
Filosofia
Nom amb el qual és conegut Abram Moisejeviĉ Ioffe, filòsof soviètic.
Socialdemòcrata primerament i menxevic després, es féu membre del partit comunista 1928 Professor a la Universitat Sverdlov de Moscou des del 1920, fou obligat a adoptar la ideologia oficial Són obres seves Hegel i dialektičeskij materializm ‘Hegel i el materialisme dialèctic’, 1929, Dialektika i jestestvoznanije ‘Dialèctica i ciències naturals’, 1930, Filozofija i marksizm ‘Filosofia i marxisme’, 1930 i Filozofija i politika ‘Filosofia i política’, 1961
Francesc Xavier Julià i de Pagès
Científic.
Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs
escola de Baden
Cercle filosòfic creat per Wilhelm Windelband (1848-1915) i dirigit més tard per Heinrich Rickert (1863-1936); amb l’escola de Marburg representa la direcció predominant del neokantisme alemany de començament de segle.
Com la de Marburg, l’escola de Baden significa un aprofundiment de Kant, i entén la filosofia com a teoria del coneixement, però refusa l’excessiu racionalisme d’aquella, el seu formalisme i la seva inclinació a les ciències matemàtiques Per la seva banda, s’inclina més aviat per la filosofia de la cultura i de la història, primer, i per la dels valors, després
Narcís Puig
Cristianisme
Dominicà.
Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya
Jaume de Puig i Oliver
Filosofia
Historiador de la teologia i filòsof.
Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, es diplomà en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Ramon Sibiuda Ha estat secretari de direcció de les Edicions Catalanes de París 1970-77, secretari particular del president Tarradellas 1974-82 i membre de la Secretaria General de la Generalitat de Catalunya 1977-80 Ha dirigit la Secció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i…
Lluís Sala i Molins
Filosofia
Filòsof.
Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina