Resultats de la cerca

La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…

A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres obres, Prolegómenos de clínica médica 1838…

Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà…

En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a “El Museo de Familias” amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias  amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim…

Net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels…

Hom l’identifica amb el mestre Jean Lecocq, encara que hi ha molts dubtes sobre la seva personalitat La imprecisió de les fonts documentals contemporànies i alguns errors dels impressors de l’època, que el confonen amb el mestre de capella de la cort de Ferrara conegut com a Maistre Jahn, fan difícil les afirmacions sobre la seva identitat i els seus orígens També podria coincidir amb un compositor de nom Lecocq actiu a la cort de Viena cap al 1560 Apareixen obres seves en impresos musicals publicats als Països Baixos i Alemanya entre el 1542 i el 1555 En total se’n coneixen nou motets…

Estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb A Gédalge al Conservatori de París entre el 1894 i el 1898 Inicià una prometedora carrera com a pianista que aviat, però, abandonà per dedicar-se a la pedagogia, camp en el qual esdevingué una de les grans figures franceses dels primers decennis del segle XX Fou professor del Conservatori de París, on tingué un gran nombre d’alumnes destacats, entre els quals el més famós fou Alfred Cortot, continuador de la seva tasca a partir de la dècada dels anys vint L’empremta de Lazare Lévy s’ha fet molt més manifesta en…