Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
Josep Lupón Rosés

Josep Lupón Rosés
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973
Joan Clascà
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Pioner d’aquest esport, conquerí vuit Campionats de Catalunya entre el 1930 i el 1944 amb el Catalunya Skating Club, el Girona HC i el RCD Espanyol, amb el qual també fou campió d’Espanya 1944 Fitxà pel Cerdanyola CH i el Sabadell, al qual entrenà També fou un destacat patinador artístic amb la seva germana Maria El seu germà petit, Tomàs, fou jugador d’hoquei i àrbitre
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
Pere II de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona (1012-~60) i vescomte de Besiers i Agde (Pere I, d 1034-~68).
Fill del comte Ramon I i de la vescomtessa Garsenda de Besiers i d’Agde Succeí el seu avi, el comte Roger I, en una part del comtat de Carcassona i heretà de la seva mare els vescomtats esmentats Féu el pelegrinatge de Sant Jaume de Galícia el 1043 Es casà amb Rangarda de la Marca, germana d’Almodis, comtessa de Barcelona, de qui tingué el successor Roger III
Gastó V de Bearn
Història
Vescomte de Bearn, d’Oloron i de Gabardà (1154-70).
Fill del vescomte Pere I i parent d’Alfons I de Catalunya-Aragó per part de mare, era encara un infant a la mort del pare i es crià a la cort de Barcelona Mort sense descendència de la seva muller, Sança de Navarra, fou succeït per la seva germana Maria, casada amb Guillem, hereu del gran senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada, cap de la línia bearnesa dels Montcada
Tomàs Felip Riera i Rosés
Economia
Financer.
De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel
Tomàs de Malferit
Història
Funcionari reial.
Jurista Fill de Mateu de Malferit Regent i després 1508 vicecanceller de la corona catalanoaragonesa El 1495 fou supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia, i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols El 1505 signà a Blois el matrimoni per poders de Germana de Foix amb Ferran II de Catalunya-Aragó, i el 1506 acompanyà els reis de Barcelona a Nàpols
Maria Schell
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Margarete Schell, actriu cinematogràfica suïssa.
Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc
Pere Lluís Sanç
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en drets, advocat de la ciutat de València cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales 1535 i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos sd, en tercets Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI
Esteve Uroš III de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1321-31).
Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
