Resultats de la cerca
Es mostren 17404 resultats
marquesat de Mores
Història
Títol concedit a Sardenya, el 1657, a Jaume Manca i Ledda, substituint el de comte de Mores, que li havia estat concedit el 1650.
principale
Música
Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.
Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el…
Santa Maria de Madrenys
Església
Antiga església del municipi de Vilablareix (Gironès), situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló; havia estat propietat de l’orde del Temple.
És esmentada encara el 1772 en resta només el campanar
Acord per Alcanar
Partit polític
Partit local d’Alcanar inscrit al febrer de 1999 i promogut per Juan-Bautista Beltrán (que havia estat batlle pel Partit Socialista Unificat de Catalunya).
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 1607 vots 33,9% i 5 regidors i fou escollit alcalde altre cop
forat de lleteirol
Tecnologia
Forat que hi havia en el forn de la farga catalana entre els dos lleteirols i la restanca, per on s’escolaven les escòries líquides.
maniple
Història
Subdivisió de la legió romana, anomenada així probablement pel manoll de fenc penjat d’una perxa que havia estat la primera insígnia de l’agrupació.
Fou creada com a unitat elemental de l’ordenament articulat de les legions en tres línies distanciades Constituïda per dues de les seixanta centúries que formaven la legió, constava de 50 a 120 homes i tenia dos centurions, un dels quals, el centurio prior , comandava la totalitat
Moncofa
El passeig marítim de Moncofa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la costa, a la vall baixa del Belcaire, que a la seva desembocadura havia format aiguamolls avui dessecats.
La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa…
wasonita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per dos compostos, el sofre i el titani, amb una estructura cristal·lina única, que no s’havia observat fins ara a la natura.
Fou descobert per la NASA en un meteorit caigut l’any 1969
colgar
Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc, que hom havia tret en fer el clot.
comtat de Santjoan de Planella
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1707 al noble Hug de Santjoan i de Planella, el qual ja havia fet vescomte el 1706.