Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
Joana Concepció Francés
Pintura
Pintora.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la…
Augusto D’Halmar
Literatura
Nom amb el qual és conegut Augusto Goemine Thomson, escriptor xilè.
Membre de la generació del 1900, fou un dels renovadors de la literatura xilena El 1904 participà en la fundació de la Colonia Tolstoiana, que postulava la unitat de l’home amb la natura, la vida comunitària i la dedicació a les obres de l’esperit Fou cònsol a Calcuta 1907 i visqué, entre altres llocs, a Madrid, Londres, París i Istanbul Dirigí la revista Luz y sombra La seva novella Juana Lucero 1902, influïda pel naturalisme rus i per Balzac, és una transposició al marc xilè d’una visió realista i metafísica, on la protagonista, filla natural d’un polític, esdevé una…
Associació de la Premsa Diària de Barcelona
Periodisme
Entitat creada el 1909, la primera de la seva classe fundada a Barcelona i l’única que ha perdurat.
El primer president fou Eusebi Coromines, fundador i director del diari “La Publicidad” L’Associació, tot i ésser influïda pel lerrouxisme en una gran part de la seva història, tingué un període culturalment i professionalment interessant pels anys 1922-24, quan la presidí Eugeni d’Ors Edità els volums de “Vida de Periodistas Ilustres”, amb un recull de conferències en català sobre Pi i Margall, Prat de la Riba i Maragall, i formà al seu local social una " biblioteca del pueblo " El 1924, Eugeni d’Ors, intentà l’absorció de les altres entitats periodístiques barcelonines i arribà a un acord…
Massimo Cacciari
Filosofia
Filòsof italià.
Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i…
Teresa Claramunt
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram…
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…
,
Madame de Staël
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Anne-Louise-Germaine Necker, escriptora francesa.
Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política reformadora i vagament progressista i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations 1796 i Considérations sur la Révolution française 1818 Escriptora illustrada influïda per Voltaire i Rousseau, anà a Alemanya on conegué Goethe i AW Schlegel i a…
annamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua monosil·làbica de sis tons parlada a gairebé la totalitat del territori del Vietnam per uns 38 milions de persones.
És la llengua més important del grup de llengües viet-muong, branca de la subfamília monkhmer de la família de llengües austroasiàtiques Els seus nombrosos dialectes difereixen entre si relativament poc La llengua ha estat molt influïda pel thai i, també, pel xinès, especialment en el vocabulari La influència de la llengua xinesa és deguda tant a les primeres migracions de Fujian, Zhejiang i Canton del segle V al II aC com al fet d’haver estat el xinès la llengua de cultura del Vietnam fins a la fi del segle XVI L’època posterior conegué la coexistència, com a llengua de cultura…
prodelta
Geologia
Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.
El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs
Àngels Masià de Ros
Historiografia catalana
Medievalista.
Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots interpretatius i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina