Resultats de la cerca
Es mostren 2927 resultats
Hipòdam de Milet
Arquitectura
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Precursor de Plató en l’elaboració de les teories polítiques de l’estat, intentà de sistematitzar l’edificació de les ciutats amb planimetries regulars Sembla que collaborà amb Pèricles en la construcció del Pireu i que participà en la planificació de Rodes 408-407 aC, opinió que modernament és discutida
Jofré
Cristianisme
Eclesiàstic.
Abat de Sant Ruf d’Avinyó, fou elegit primer bisbe de Tortosa, conquerida de poc 1148, i fou consagrat el 1151 per l’arquebisbe de Tarragona Intentà de restaurar l’estat eclesiàstic de la diòcesi i la seva canònica, i escriví unes constitucions per al govern de la nova església
diner negre
Diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constància en els registres obligatoris per tal de defugir la tributació o usar-los en activitats paral·leles o il·lícites.
Anomenat també diner brut o diner B, té l’origen en activitats illegals fraus comptables, prostitució, droga, robatoris o en l’economia submergida, i en són refugis els anomenats paradisos fiscals, i els centres off-shore , on hom n'intenta el blanqueig Els estats en persegueixen els tenidors per obligar-los a tributar
Kassandra
Península
Cap o península més occidental dels tres que la península Calcídica (Grècia) projecta cap a la Mediterrània.
En aquest lloc s’establí 1307-09 la companyia dels almogàvers, comandada aleshores per Bernat de Rocafort Aquest hi jurà fidelitat a Carles de Valois el mateix 1307 Des d’aquesta posició la companyia catalana intentà el setge de Salònica, que fracassà, i diversos cops de mà contra els monestirs del mont Athos
mir
Història
Comuna camperola russa, de base familiar, en la qual les terres eren posseïdes en comú.
Instrument dels poderosos per a explotar els camperols, els mir mantingueren el feudalisme durant els s XVI i XVII El tsar Alexandre II intentà la reforma rural i l’alliberament dels serfs a través dels mir , però els kulaks continuaren aprofitant-se'n fins a llur abolició, després de la Revolució Russa
Discòfils
Música
Associació fundada el 1935 a Barcelona per Joan Prats amb la col·laboració de Robert Gerhard i Ricard Gomis dedicada a la divulgació de la música.
En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
Vladimir Akimov
Història
Política
Polític rus.
Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus
Manuel Giménez Moya
Història
Dirigent republicà.
Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical En el procés pels fets de la Setmana Tràgica 1909 intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor Desterrat a Mallorca, a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justícia” 1909-12
Pedro da Fonseca
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg portuguès.
Jesuïta 1548, fou la principal autoritat filosòfica de la seva època Escriví Institutionum dialecticarum libri octo 1567, compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae 1577-1612, on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina