Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
Kassandra
Península
Cap o península més occidental dels tres que la península Calcídica (Grècia) projecta cap a la Mediterrània.
En aquest lloc s’establí 1307-09 la companyia dels almogàvers, comandada aleshores per Bernat de Rocafort Aquest hi jurà fidelitat a Carles de Valois el mateix 1307 Des d’aquesta posició la companyia catalana intentà el setge de Salònica, que fracassà, i diversos cops de mà contra els monestirs del mont Athos
diner negre
Diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constància en els registres obligatoris per tal de defugir la tributació o usar-los en activitats paral·leles o il·lícites.
Anomenat també diner brut o diner B, té l’origen en activitats illegals fraus comptables, prostitució, droga, robatoris o en l’economia submergida, i en són refugis els anomenats paradisos fiscals, i els centres off-shore , on hom n'intenta el blanqueig Els estats en persegueixen els tenidors per obligar-los a tributar
John Pym
Història
Política
Polític anglès.
Purità, dirigí l’oposició parlamentària a la política de Carles I Enemic del catolicisme i de l’autoritarisme reial, fou el principal promotor de la petició de drets del 1628 i de la condemna de Strafford 1641 Hom intentà de detenir-lo 1642, sense èxit Acabà fent-se impopular pel seu autoritarisme
mir
Història
Comuna camperola russa, de base familiar, en la qual les terres eren posseïdes en comú.
Instrument dels poderosos per a explotar els camperols, els mir mantingueren el feudalisme durant els s XVI i XVII El tsar Alexandre II intentà la reforma rural i l’alliberament dels serfs a través dels mir , però els kulaks continuaren aprofitant-se'n fins a llur abolició, després de la Revolució Russa
Mongkut
Història
Rei de Siam (1851-68).
Monjo budista, obrí el país a les influències europees, i amb l’ajut de consellers estrangers intentà una reorganització de l’exèrcit i la reforma de l’administració Signà amb la Gran Bretanya el tractat del 1855, que definia el comerç exterior siamès El succeí el seu fill Chulalongtorn o Rama V
Miquel V
Història
Emperador d’Orient (1041-42).
Pujà al tron a la mort del seu oncle Miquel IV, que l’havia fet adoptar per l’emperadriu Zoe Tot seguit intentà de fer retirar aquesta emperadriu en un convent, però el poble es rebelà i exigí el seu retorn a la vida pública Miquel fou cegat i reclòs en un convent
L’Instant
Periodisme
Diari de la nit, editat a Barcelona de l’1 de gener de 1935 al 25 de desembre de 1936.
Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT
Ciutat
Publicacions periòdiques
Revista cultural publicada a Manresa del 1926 al 1928, de la qual aparegueren vint números.
D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
Berenguer Renard de Carmençó
Història
Vescomte de Carmençó i senyor de Peralada, fill de Dalmau Berenguer I.
Succeí el seu pare el 1128 i, aprofitant la seva joventut, el seu senyor i cosí, el comte d’Empúries Ponç II, intentà de desposseir-lo Però Berenguer Renard fou ajudat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III i pel bisbe de Girona Ponç II hagué de restituir-li els béns usurpats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina