Resultats de la cerca

Els drets estatutaris reconeguts als ciutadans amb la condició política de catalans es troben en el títol primer de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 L’Estatut reconeix drets en l’àmbit civil i social, drets en l’àmbit polític i de l’administració, i drets i deures lingüístics Els drets vinculen tots els poders públics de Catalunya Amb relació a aquells projectes o proposicions de llei que afectin drets estatutaris, el Consell de Garanties Estatutàries pot emetre dictàmens vinculants També es preveu un recurs específic de tutela de drets davant del Tribunal Superior de Justícia de…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint…

Al Conservatori de Zuric fou deixeble de músics com ara V Andreae, i més tard es traslladà a París i Berlín, on prosseguí la seva formació A la capital francesa rebé les influències d’A Roussel i A Honegger El 1932 s’installà a Basilea i pocs anys després fou nomenat director de la secció musical de Ràdio Basilea 1939 Si la seva obra, en un primer moment, fa palesa l’empremta del postromanticisme, l’estada a París feu que s’interessés, en primer lloc, per la textura instrumental i, més tard, a partir del contacte amb A Honegger, per l’arquitectura musical, amb l’ús de llenguatges…

Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…

Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment…

Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…

Molt aviat participà en concerts arreu d’Alemanya i la seva fama s’estengué per tot Europa i, més tard, per l’Amèrica del Nord EUA i Canadà i l’Àsia Japó a través de diverses gires, sempre amb un gran èxit del públic i la crítica Des del 1968 ha estat l’acompanyant habitual del conjunt instrumental Bach Collegium fundat el 1965, amb el qual ha interpretat oratoris i cantates dels segles XVIII i XIX Fou el primer cor alemany convidat a Israel, on el 1976 interpretà a Tel Aviv el Rèquiem alemany , de J Brahms, amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, dirigida per Rilling…

Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena amb…

El violinista David Harrington n'ha estat l’unic integrant permanent Des del 1999 la resta dels membres són John Sherba violí, Hank Dutt viola i Jeffrey Zeigler violoncel Entre els membres anteriors del quartet cal esmentar Joan Jeanrenaud violoncel, que en formà part del 1978 al 1999 Bé que tots els membres tenen una formació clàssica, el grup ha destacat per una orientació volgudament contemporània i eclèctica, amb freqüents incursions en gèneres en principi poc afins a la música de cambra, com són el rock i la World Music , el jazz o les bandes sonores cinematogràfiques, que ha adaptat a…

És coneguda sobretot pel santuari de Nostra Senyora del Rosari de Fàtima , important centre de peregrinació catòlic dedicat a la Mare de Déu, que té l’origen en les anomenades aparicions de Fàtima El 1917, els pastors Lucia dos Santos 1907-2005 i els seus cosins Francisco 1908-1919 i Jacinta 1910-1920 Marto declararen haver presenciat sis aparicions de la Mare de Déu prop d’un lloc anomenat Cova d’Iria Hom construí en aquell indret un santuari, que es convertí en un centre de pelegrinatge Ha estat visitat pels papes Pau VI 1967, Joan Pau II 1982, que donà al santuari la bala que li havia…