Resultats de la cerca

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

És classe olímpica masculina des dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, i femenina des dels Jocs de Barcelona 1992

Fill del ciclista australià Gary Wiggins, fou professional des del 2001 En pista ha guanyat els Campionats del Món de persecució individual 2003, 2007 i 2008 i per equips 2007, 2008, 2011, i també l’or en individual als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, i en aquests darrers Jocs aconseguí també la medalla d’or en la modalitat d’equip, la qual tornà a guanyar als Jocs de Rio de Janeiro 2016 En ruta, ha guanyat, entre altres, la Fletxa del Sud 2001, el Duo Normand 2007, el campionat del Regne Unit en contra rellotge individual 2009 i 2010 i en…

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, s’inicià en pistola i a partir del 1961 començà a competir en carrabina Fou campió d’Espanya en la disciplina de matx anglès 1966, 1967, 1969, 1970, 1972, 1974 i en carrabina en tres posicions 1963, 1969, 1972 També guanyà nombrosos campionats de Catalunya i de Barcelona Baté el rècord mundial en disciplina de matx anglès 1970 amb una marca de 599 sobre 600 Participà en la prova de carrabina en tres posicions en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i en la prova de 50 m estirat als de Munic 1972, Mont-real 1976 i Los Ángeles 1984 També fou present…

Entre el 1964 i el 1972 fou campió d’Espanya en diverses proves de velocitat d’estils diferents, tant individuals com de relleus Debutà com a internacional el 1968 i l’any següent es proclamà campió del món de 50 m lliure i establí el rècord mundial El 1972 guanyà la mateixa prova als Jocs Mundials Esportius per a Minusvàlids i també obtingué la medalla d’argent en els 75 m estils individual En aquests mateixos Jocs, aconseguí una plata i un bronze 1977, i cinc ors, dues plates i un bronze 1979 Guanyà dues medalles de plata –50 m lliure i 75 m estils– als Jocs…

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè d’Àrbitres l’any 1978, al Comitè català l’any 1979, i el 1985 rebé el reconeixement internacional Arbitrà competicions d’alt nivell com el Campionat del Món de Barcelona 2003, els Jocs Balcànics 2004, la Copa del Món 2006, la final del LEN Trophy 2007, els Jocs Panamericans 2007 i dues Champions Final Four 2002, 2010 També assistí als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 2001, en què no pogué arbitrar la final perquè Espanya fou una de les protagonistes Arbitrà la final masculina 1998…

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

Fou creat el 1985 per fer proves de control antidopatge en competicions nacionals i internacionals en atletes i animals Pertany al Programa d’Investigació en Neuropsicofarmacologia de l’Institut d’Investigacions de l’hospital del Mar de Barcelona i està acreditat per l’Agència Mundial Antidopatge i pel Comitè Olímpic Internacional Ha fet proves d’antidopatge en esdeveniments com els Jocs Olímpics i els Paralímpics de Barcelona 1992, els Jocs Panamericans 1991, 1995, els Jocs Asiàtics 1998 o el Campionat Mundial de Natació de Barcelona 2003 Un dels…

El mèrit personal versus la sort de l’atzar Parlar del desafiament en el joc vol dir fer referència ‘al que hi ha en joc’, a allò que els protagonistes s’hi juguen, i al tipus de repte que qualsevol aventura lúdica presenta Les possibilitats que el jugador té d’incidir en el resultat del joc i la manera en què hi intervé permeten deduir que els jocs activen diferents tipus de relacions i maneres d’arribar a assolir el triomf Hi ha jocs en què és l’atzar i no l’habilitat del jugador el que determina l’èxit en el resultat En el joc de la imatge, un ocellet és l’encarregat d’escollir la papereta…