Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
megasporofil·le
Botànica
Esporofil·le amb megasporangis.
En els espermatòfits correspon al carpel, segons una de les hipòtesis més difoses
megafil·le | megafil·la
malacofil·le | malacofil·la
Botànica
Dit dels vegetals, especialment els de tendència xeròfila, que tenen fulles gruixudes i blanes, les quals s’arruguen si perden aigua; l’estepa borrera (Cistus salviifolius) n’és un exemple.
macrofil·le | macrofil·la
dialifil·le | dialifil·la
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Ministère de la culture et de la communication, Médiathèque de l’architecture et du patrimoine
Arquitectura
Arquitecte i teòric francès.
Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École des Beaux-…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Jean-Marie Gustave Le Clézio
Literatura francesa
Escriptor francès.
Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…
Le Socialiste des Pyrénées-Orientales
Setmanari
Setmanari socialista aparegut a Perpinyà del 1902 al 1915.
Fou administrat sempre per Joan Manalt
François Le Métel de Boisrobert
Teatre
Dramaturg francès.
Fou un dels precursors de l’Académie Française 1634 És autor de Pyrame et Lysimène 1633, La belle plaideuse 1655, La belle invisible 1656