Resultats de la cerca

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de presesLes gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca,…

Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…

Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre lespreses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre…

Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap…

L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els…

Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna…

Ocupa una depressió tancada, a 122 m sobre el nivell del mar Originàriament, la superfície variava, segons les estacions, de 4500 km 2 a 6000 km 2 , i ateny una profunditat màxima de 14 m La salinitat, molt alta 155 kg de sal per m 3 , permet, tanmateix, algunes formes de vida les vores, cobertes de crostes de sal, són desèrtiques La major part del llac és un parc nacional i el 1976 fou declarat reserva de la biosfera per la UNESCO A conseqüència sobretot de la construcció de preses als principals immissaris del llac per a la irrigació intensiva, entre…

Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar lespreses Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris L' anemone de mar comuna o fideu   Anemonia sulcata és la més gran i freqüent a la Mediterrània Viu a les costes rocoses, a poca profunditat Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades L' anemone de bernat ermità Calliactis parasitica viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats…

Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…

La marsopa comuna Phocoena phocoena és una espècie gregària, que forma grups de deu a tretze individus Viu a prop de la costa i sovint penetra a les ríes i badies per tal de buscar arengades, lluços o verats, que són les seves preses preferides Eduardo Saiz Es tracta del més petit dels cetacis que habita a les nostres costes Es caracteritza per la seva forma robusta, l’absència de morro i l’aleta de forma triangular o lleugerament falciforme Només la trobem a les aigües costaneres de l’hemisferi N, tant a les aigües temperades, com en les aigües fredes A l’Atlàntic septentrional és molt…