Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
França aprova la setmana laboral de 35 hores
La llei que ha de reduir la setmana laboral a França a 35 hores, presentada per la ministra de Treball, Martine Aubry, i aprovada pel Govern francès el passat mes de desembre, supera el tràmit de l’Assemblea Nacional francesa La llei rep els vots a favor de 316 diputats socialistes, comunistes, radicals i verds, i els 254 en contra de gaullistes, liberals i democristians Com a contrapartida a la reducció de la setmana, la llei ofereix flexibilitat de la jornada laboral i una moderació salarial La llei és ratificada pel Senat el 19 de maig
octubrista
Història
Membre d’un partit conservador rus, anomenat també Unió del 17 d’Octubre, el programa del qual era d’un constitucionalisme moderat.
Proclamava la seva adhesió al manifest imperial del tsar Nicolau II del 17 d’octubre de 1905 Fundat pel novembre del 1905, fou dirigit per l’industrial moscovita Aleksandr Gučkov i li feien costat gent de professions liberals, homes d’afers i buròcrates Propugnava un poder legislatiu amb poder real, però insistien que el tsar havia d’ésser l’únic responsable del poder executiu Els octubristes s’oposaren cada vegada més al govern i acabaren per unir-se als kadety constitucionals demòcrates en el bloc progressista del 1915, en el qual propugnaren una direcció més progressista al…
El partit liberal europeu accepta Ciutadans com a membre de ple dret
En el consell anual celebrat a Vílnius Lituània, l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa ALDE aprova l’entrada de Ciutadans com a membre de ple dret per 66 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions L’ingrés oficial d’aquest partit, que ja formava part del grup liberal al Parlament Europeu des del 2014 i hi incrementa clarament el pes de l’ALDE, incomoda visiblement els representants de Convergència Democràtica de Catalunya per l’antagonisme en qüestions fonamentals com la independència de Catalunya El portaveu de CDC al grup, Ramon Tremosa, considera la possibilitat d’…
Dimissió del Govern neerlandès
El laborista Wim Kok dimiteix el càrrec de primer ministre després de veure com el Parlament ha rebutjat un projecte de reforma constitucional per a introduir la possibilitat de convocar referèndums als Països Baixos La reforma era una exigència dels reformistes de centreesquerra D66, el grup minoritari de la coalició de Govern entre D66, el Partit Laborista i els liberals VVD L’oposició aconsegueix rebutjar el projecte gràcies al vot dissident d’un senador del VVD El 8 de juny Kok anuncia que seguirà en el càrrec després d’haver pactat una remodelació de l’executiu amb els seus…
Joaquín Agüero Agüero
Història
Polític cubà.
D’idees liberals i independentista, realitzà importants reformes a les seves propietats escoles gratuïtes a Guáimaro, alliberament dels esclaus, etc Fou el president de la Sociedad Liberadora de Camagüey, en contacte amb els exiliats cubans als EUA, dedicada a la difusió de la idea independentista el grup, ràpidament descobert, optà per llançar-se a l’acció armada 4 de juliol de 1851, però no obtingué bons resultats El 22 de juliol, Agüero fou fet presoner a Punta de Ganado, i el 12 d’agost, afusellat juntament amb els seus companys JF Betancourt, F Zayas i M Benavides
Jacob Friedrich Fries
Filosofia
Filòsof alemany.
Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals Escriví abundants tractats Neue Kritik der Vernunft , ‘Nova crítica de la raó’, 1807 Handbuch der praktischen Philosophie , ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832 Politik oder philosophische Staatslehre , ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848 etc, on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització…
Bernardino Fernández de Velasco
Història
Polític.
Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842
Pere Màrtir de Veciana i de Miró
Història
Comandant de mossos d’esquadra.
Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona
Bon-Adrien-Jeannot de Moncey
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals
José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva
Història
Política
Polític castellà.
Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina