Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Tongeren
Ciutat
Ciutat del Limburg, Bèlgica, a la riba del Geer.
És un centre comercial i industrial maquinària agrícola i tallers de construccions metàlliques Es conserva l’església de Notre-Dame s XIII-XVI, bastida al lloc d’una antiga abadia, de la qual roman el claustre romànic s XII
limburguès | limburguesa
Maastricht
Vista de Maastricht
©Turisme d'Holanda
Ciutat
Capital de la província de Limburg, Països Baixos, a la vora del Mosa.
Centre excellent de comunicacions, posseeix indústries del ciment, de mobles i del plàstic D’origen romà i carolingi, té l’església de Sant Servasi s VI, renovada durant els s XI i XIII i conserva una part de les antigues muralles
Geul
Riu
Curs fluvial que passa per les províncies de Lieja (Bèlgica) i Limburg (Països Baixos).
Amb una longitud de 58 km, neix prop del municipi belga de Lichtenbusch i desemboca al Mosa, prop de la localitat neerderlandesa de Meerssen Travessa les localitats mineres belgues de Plombières i Kelmis, causants de la contaminació de les aigües del riu amb zinc i plom Parts d'aquest riu han estat canalitzades Actualment el curs fluvial forma part d’un pla de recuperació
Genk
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, Bèlgica, a l’oest de la vall del Mosa.
Té indústria derivada de les mines d’hulla de la regió, com també construccions mecàniques, arts gràfiques i fàbriques de cervesa
Roermond
Església a Roermond
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, als Països Baixos, a la confluència del Rur amb el Mosa.
Fabricació d’armes i mercat de productes agrícoles El nucli antic de la ciutat és del s XII i té, com a edificis notables, la catedral s XIII i l’església de Sant Cristòfor s XV
Venlo
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, Països Baixos, a la riba dreta del Maas, vora la frontera amb Alemanya.
Hi té lloc una important subhasta d’ous i verdures el principal consumidor és la conca del Ruhr Té indústries del paper, de mobles, del vestit i mecàniques A la Sint Martinuskerk s XV hi ha un retaule de talla del 1614
Borgonya
Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola