Resultats de la cerca
Es mostren 58713 resultats
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
arc musical
Arc musical de boca, un dels cordòfons més primitius, procedent de Guinea Equatorial
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format bàsicament per un arc o vara flexible de fusta als extrems del qual hom fixa una corda.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’escorça, que…
Saint Lucia
El turisme representa més del 25% del PIB de Saint Lucia
© Saint Lucia Island Resort
Illa
Estat
Estat insular de les Petites Antilles, situat al S de Martinica i al NE de Saint Vincent; la capital és Castries.
La geografia L’illa és volcànica i muntanyosa, amb costes retallades i cobertes de bosc La màxima altitud del país és assolida al mont Gimie 950 m, al centre de l’illa El clima és tropical marítim la mitjana anual de temperatura és de 26°C i la mitjana anual de pluja oscilla entre 1500 i 3500 mm El sector primari hi és essencial, car ocupa un terç de la població activa, però només obté el 13% del PIB 1981 Produeix bananes, cacau, palmeres cocoteres i cítrics i, com a conreus alimentaris, tubercles i rels, principalment moniatos, i fruites com el mango La ramaderia respon a l’esquema d’altres…
Washington
Aspecte del mont Rainier, la muntanya més alta de l’estat de Washington
© Jaume Ferrández
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la costa del Pacífic; limita al N amb la Colúmbia Britànica (Canadà), a l’E amb Idaho, al S amb Oregon i a l’W amb l’oceà Pacífic.
La capital és Olympia L’estructura física és dominada per la serralada de les Cascades, espina dorsal de l’estat, i pel riu Colúmbia, que el travessa de NE a SW Hi ha algunes regions naturals ben diferenciades la zona costanera, la depressió interior, la serralada de les Cascades, l’altiplà de Colúmbia i el sector de les Rocalloses El principal accident litoral és el Puget Sound, fiord complex format per una depressió tectònica, situat entre l’estret de Juan de Fuca i els centres de Seattle i Tacoma A redós de la costa s’estén una serralada, el massís Olímpic mont Olímpic, 2428 m La depressió…
enriquiment
Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
Altafulla
El castell dels Montserrat, a la part més alta de la vila d’Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
Lindos
Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…
Kvarken
Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
polonesa
Ritme característic de la polonesa (més de l’acompanyament que de la melodia)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular de Polònia de tempo moderat, metre ternari i caràcter processional i majestuós, que es ballava en parelles tot fent un cercle.
Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…
gra
En ampliar una fotografia s’aprecia més el gra (Robert Frank. Elevador — Miami Beach, 1955)
Óscar Colorado Nates
Fotografia
Aglomerat de partícules d’argent reduït pel revelatge.
Les emulsions ràpides i els papers contrastats donen un gra més gros que les emulsions lentes i els papers suaus