Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
gerra
Física
Antiga mesura de líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí.
diamant
Disseny i arts gràfiques
Caràcter d’impremta de dos punts i mig creat per Didot, actualment en desús.
aguantallibres
Estri per a impedir que els llibres es decantin en un prestatge mig ple.
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
Territori Britànic de l’Oceà Índic
Vista aèria parcial de Diego Garcia
Jeff Laitila (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Colònia britànica constituïda el novembre del 1965, situada al mig de l’oceà Índic.
El territori és un arxipèlag de 2300 illes i atols, la major de les quals és l’illa Diego Garcia
monestir de Casserres
Vista del monestir de Casserres des del costat de llevant
© Fototeca.cat / A.Anguera
Monestir
Art romànic
Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres) del terme de les Masies de Roda (Osona), a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’…
interludi
Teatre
Peça curta, poc definida, mig còmica mig al·legòrica, de versificació irregular i poc refinada, que, en la transició del teatre medieval al teatre elisabetià, hom intercalava en la representació d’una obra.
gènere
Música
A l’antiga Grècia s’aplicava el mot ’gènere’ o l’expressió ’gènere melòdic’ a la manera de dividir un tetracord en diferents intervals.
Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del…
agermanament
Dret civil
Règim econòmic matrimonial propi de la comarca de Tortosa pel qual hom constitueix una comunitat universal i absoluta dels béns del marit i la muller, tant els que tinguin en casar-se o en el moment de convenir el pacte d’agermanament, com els que adquireixin per qualsevol títol, mentre el matrimoni subsisteixi.
L’administració correspon a tots dos consorts És dit també pacte de mig per mig
Bellestar
Llogaret
Llogaret del municipi de Penelles (Noguera), al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX