Resultats de la cerca
Es mostren 2405 resultats
Giovanni Andrea Fioroni
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…
Franco Corelli
Música
Tenor italià.
Estudià al Conservatori de Pesaro i al de Milà i el 1950 guanyà un important concurs de cant a Florència El 1951 cantà Carmen al Festival de Spoleto i de seguida actuà en diferents teatres de províncies a Itàlia, i també a la ràdio El 1955 debutà a la Scala de Milà al costat de Maria Callas en La vestale de GL Spontini Durant la dècada dels anys cinquanta es dedicà especialment al repertori belcantista, amb el qual actuà a tots els teatres importants d’òpera d’Itàlia sobretot a l’Arena de Verona, a Viena, a París i als EUA El 1960 es presentà al Metropolitan de Nova…
Aristide Calderini
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Papiròleg i editor de texts clàssics italià.
Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia
Valentino Bompiani
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Editor i dramaturg italià.
La temàtica del seu teatre — Albertina 1948, Anche i grassi hanno l’onore 1950, Paura di me 1951, Lamento d’Orfeo 1961, etc— és l’angoixa existencial L’any 1929 fundà a Milà l’editorial que porta el seu nom
Arrigo Boito
Literatura italiana
Música
Compositor, llibretista, poeta i crític italià.
Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio , un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…
,
Giorgio Ronconi
Música
Baríton italià.
Fill del tenor Domenico Ronconi, inicià la seva activitat a Pavia el 1831 amb La straniera , de V Bellini Poc temps després es convertí en un important intèrpret de les òperes de G Donizetti, moltes de les quals estrenà Il furioso all’isola di San Domingo 1833, Torquato Tasso Roma, 1833, Il campanello Nàpols, 1836, Pia di Tolomei Venècia, 1837, Maria Padilla Milà, 1841, etc A partir de l’any 1842, amb l’estrena de Nabucco a Milà, excellí com a intèrpret verdià Ernani , I due Foscari , Rigoletto Famós especialment per les seves qualitats dramàtiques, desenvolupà la…
Luigi Barzini
Periodisme
Periodista italià.
Esdevingué popular com a enviat especial a la guerra anglobòer Les seves millors cròniques foren les publicades al diari de Milà “Corriere della Sera” A partir del 1932 dirigí “Il Mattino” de Nàpols Un dels seus darrers serveis fou a la península Ibèrica durant la guerra civil de 1936-39
Giovanni Battista Crespi
Pintura
Pintor italià de l’escola llombarda, dit il Cerano
.
Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602
Alfredo Catalani
Música
Compositor italià.
Estudià a París i a Milà Introduït per Arrigo Boito en el grup artístic de la scapigliatura , es destacà aviat per la riquesa orquestral de les seves òperes Dejanice , 1883 Edmea , 1886 Loreley , 1890, que influïren en el verisme Morí de tisi després d’estrenar La Wally 1892, considerada la seva obra mestra
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina