Resultats de la cerca

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles de…

Formà part de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, el Centro Cultural de los Ejércitos, la Sala d’Armes Montjuïc SAM i el Club d’Esgrima Fides, i destacà en la modalitat de floret En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya individual 1993 i per equips en quatre ocasions, tres amb la SAM 1977, 1978, 1979 i una amb el CE Fides 1984, i campió de Catalunya individual vint-i-un cops 1981, 1982, 1984, 1985, 1988-92, 1994-2003, 2006, 2011 Amb la selecció espanyola, disputà sis Campionats del Món 1977, 1978, 1981, 1985, 1989, 1991 i una Universíada 1979 És àrbitre internacional…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una…

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya…

Membre del Club Natació Sabadell, guanyà vuit vegades la Lliga estatal de la divisió d’honor 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2009 i sis vegades la Copa de la Reina 2001, 2002, 2004, 2005, 2008, 2009 Participà nou vegades en competicions europees de clubs set Copes d’Europa, una Recopa i una LEN Trophy Amb la selecció estatal júnior fou medalla de bronze en els Campionats d’Europa 2003 i en els Mundials 2004 I amb la selecció absoluta, en el període 2004-07, jugà 46 partits internacionals, entre els quals cal destacar el Campionat del Món 2005 i la Lliga mundial 2005, 2007 Rebé la…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

S’inicià en l’atletisme al servei militar i el 1951 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà cinc vegades el Campionat de Catalunya de gran fons, que en aquell temps es feia sobre 30 km 1957, 1959, 1960, 1962, 1964 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de marató 1957, 1958, 1959, 1961, 1964, a més d’un subcampionat 1960 i un tercer lloc 1965 Entre el 1958 i el 1964 posseí els rècords de Catalunya i d’Espanya de l’hora, dels 20 km, dels 24 km, dels 30 km i de la marató Competí en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on establí un nou rècord de Catalunya en dos Campionats d’Europa 1958,…