Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Mencui
Poble
Poble en procés de despoblament (1 256 m alt.) del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), situat al vessant meridional de la Muntanyeta.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac Pertangué als ducs d’Híxar Formava municipi independent a mitjan s XIX
Naens
Masia, prat i bosc a Naens (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), situat als contraforts NW de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.
De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX
Medan
Ciutat
Capital de la província de Sumatra Septentrional, Indonèsia.
És el centre econòmic de la regió del riu Deli, que a mitjan s XIX començà d’adquirir renom amb el seu tabac
la Llosa d’Olocaive
Església
Poble del municipi d’Alcanalí (Marina Alta), al vessant septentrional de la serra del Castellet d’Aixa, entre Alcanalí (de la parròquia del qual depèn l’església dels Sants Reis) i Pedreguer.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 24 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Formava municipi independent a mitjan s XIX
Turà
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribesaltes (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga villa romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI
dècim | dècima
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda espanyola de coure que valia la dècima part d’un ral, encunyada el darrer terç del regnat d’Isabel II.
Com a monenda de compte perdurava encara a mitjan s XX a Mallorca amb l’equivalència de 5 cèntims per a dues dècimes
Isavarre
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a 1 125 m d’altitud, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis Formava municipi independent fins a mitjan s XIX
fixisme
Biologia
Teoria segons la qual les espècies vivents són formes estàtiques i immutables en el passat i en el futur.
Fou enunciada per Carl von Linné, i fou acceptada àmpliament, fins a mitjan s XIX, que fou desbancada per l’aparició del darwinisme
coma de Subenuix
Vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Espot, que davalla del pic de Subenuix (2.949 m), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’ estany de Subenuix
ensenyament
Música
Comunicació dels coneixements i de la tècnica musicals.
A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era…