Resultats de la cerca

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Participà, com a tècnic, en l’electrificació de l’URSS A Moscou publicà el primer volum de contes Epifanskije šl’uzy ‘Rescloses d’Epifania’, 1927 i Proiskhoždenije mastera ‘L’origen d’un mestre’, 1929 Escriví en nombroses revistes Hom pot considerar-lo membre del grup Pereval ‘El pas’ Defensor dels ideals de la revolució, criticà la burocràcia en Gorod Gradov ‘La ciutat de ciutats’, 1926 i Gosudarstvennyj žitel’ ‘L’habitant del govern’, 1929 Durament criticat, abandonà un quant temps les publicacions

El 1953 publicà Utro v puti ‘El matí pel camí’, llibre ple de records d’infantesa i de la guerra A partir del 1956 publicà en importants revistes literàries de Moscou Altres llibres poètics són Trava pod snegom ‘L’herba sota la neu’, 1958 i Na solnečnoj storone ‘Del costat del sol’, 1961 També traduí lírica georgiana al rus i, sobretot, del búlgar, per raó del seu matrimoni Per la seva tasca d’apropament entre Bulgària i Rússia aleshores Unió Soviètica, el govern búlgar li concedí l’orde de Ciril i Metodi

Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes

Fill de cosacs rics, fou un guerrer al servei del tsar Home amb qualitats d’organitzador i d’estrateg, dirigí la rebellió dels cosacs i camperols 1660-70 L’aixecament s’estengué per grans extensions de Rússia i cresqueren el seu prestigi i el seu poder Fou temut pels governants i estimat pel poble i pels rebels Ofegada la rebellió, fou delatat per alguns cosacs rics Portat a Moscou, morí esquarterat Figura popular, passà a formar part del folklore rus com a símbol de la llibertat i de la lluita del poble contra l’opressió

Treballà a l’escola d’art de Kazan’, on conegué ARodčenko , amb qui es casà El 1921 participà en l’exposició “5x225”, que declarà morta la pintura de cavallet L’any següent treballà a la fàbrica tèxtil Tsindel dissenyant teixits, i alhora es dedicà a l’escenografia El 1925 treballà amb VMajakovskij fent cartells publicitaris Des del 1929 s’ocupà del grafisme i publicitat, juntament amb el seu marit, i ambdós editaren dues publicacions illustrades i collaboraren en les revistes soviètiques més importants El 1960 els dissenyadors tipogràfics de la Unió d’Artistes de Moscou li…

Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar

Desertor de l’exèrcit austríac, a la guerra dels Set Anys i arrestat sovint per agitador 1771, 1772, organitzà la revolta de l’exèrcit cosac, al qual s’uniren els camperols del Volga i els obrers dels Urals Es proclamà emperador, amb el nom de Pere III, i s’apoderà del baix Volga destruint Kazan’ i amenaçant Orenburg Traït per alguns dels seus i empresonat per l’exèrcit imperial, fou decapitat i esquarterat a Moscou 1775 per ordre de Caterina II La seva memòria ha estat conservada en la cançó popular i en el folklore cosac

Membre d’una família eslavogermànica amb tradició musical, els seus inicis estigueren marcats per la passió per l’òpera A vuit anys ja componia música, però quan en tenia vint deixà de fer-ho A vint-i-dos anys abandonà Odessa, on vivia, per anar a Moscou Debutà el 1934, i el 1937 esdevingué alumne del gran pedagog G Neuhaus, que descobrí les seves qualitats com a intèrpret de piano Treballà durant sis anys amb aquest professor, compartint classe amb E Guilels El 1945 fou premiat al concurs de Moscou, fet que significà l’inici d’una carrera ininterrompuda fins a la…