Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Pertangué al marquesat de Camarasa Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit al de Camarasa El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’ Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià

L’Ebre drena el terme i en constitueix el límit septentrional, tant del municipi com de la comunitat La font econòmica bàsica és el conreu de la vinya i l’elaboració de vins de La Rioja Destaca la vila de Fuenmayor , cap del municipi amb un nucli antic on abunden les cases senyorials L’església parroquial és gòtica segle XVI

L’esglesiola, que pertany a la parròquia d’Argolell, és avui santuari de la Mare de Déu d’Arduix A mitjan s XIX formava municipi amb Argolell Posteriorment, fins el 1970 fou de l’antic municipi de Civís

Situat a la vall del Guadalop, al límit lingüístic amb el català És un centre olier i miner lignit Hi fou establerta una comanda templera El 1835 esdevingué cap d’un partit judicial que comprèn el municipi d’Aiguaviva de Bergantes Matarranya El 1840, després d’una resistència desesperada, es reteren a Espartero els carlins que s’havien fortificat a l’antic castell, que restà destruït

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…

Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…

Situació i presentació El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km 2 , és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca també del Segrià, poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu , que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa, i amb…

Situada al S del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre o riu Verd, és dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt, o Casolet , on hi ha l’església parroquial, aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix , al límit amb l’enclavament de Montnegre del municipi d’Alacant

Municipi fundat el 1975, gràcies a la fusió de Villagordo i Torrequebradilla

Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja